Connectar amb l’abisme

elgegantdelpi

L’inici ja no t’és indiferent. Un spider-man cantant un poema al costat d’una dutxa del que sabrem que és un pis ubicat al Raval. D’aquesta manera singular entrem a El gegant del Pi (Teatre Tantarantana), un projecte molt personal de Pau Vinyals. L’autor parteix d’una veritat de la qual va ser conscient vora la trentena: el seu avi era franquista.

Feia gairebé dues dècades que en Pi -el seu avi- era mort, però aquesta realitat li va portar a replantejar-se records d’infantesa i l’amor que sentia per ell. Es va trobar amb la desconeixença d’aquell que per a ell sempre havia sigut una persona meravellosa i plena d’amor.  

La narració parteix d’aquest fet i construeix tot un monòleg basat en la vida de l’autor/protagonista on es combinen records del passat i situacions del present. Ens ubica al pis que ha comprat Vinyals amb la seva parella per exposar la idea de llar, de sentir-se a casa, que a vegades oblidem o deixem arraconada per viure el moment i anar tirant. Partint d’aquí, fem un viatge al passat, al poble gironí de procedència de la família, on realment va començar aquesta història. És el context que ens ajuda a comprendre els relats i narracions que ens va servint Vinyals en cada fragment… i la resta s’ha de veure.

Text àgil, molt divertit en alguns moments, que crea complicitat i un nexe entre públic i artista. Ens està explicant la seva història, però podria ser la nostra… i potser ho és, la teva o la de la persona que tens asseguda al costat. Una interpretació natural i propera aconsegueix que l’espectadora se senti com una amiga a qui li estan explicant una anècdota familiar mentre prenen una copa. Això sí, de tant en tant surt a escena l’intèrpret còmic i pallasso que necessita potenciar el text amb una posada en escena enèrgica, viva i gens desapercebuda, que crea un impacte en el públic, ja sigui en forma de cançó, ball o dutxa.

La realitat és que no es pot apartar la mirada de l’escenari perquè si ho fas, de ben segur et perdràs algun moment hilarant, còmic, tens o emotiu. Atrapa de tal manera que quan es tanquen els llums esperes per si hi ha alguna sorpresa més amagada a la recambra.

L’escenografia és mínima, però punyent, amanida amb una il·luminació estudiada que entra en escena de manera visible quan és necessària.  

Es tracta d’una retrospectiva personal a través dels abismes familiars, amb la que Pau Vinyals omple l’escenari de preguntes i reflexions i ens fa còmplices de tot entre somriures discrets i vergonyes amagades.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s