Si una cosa tenen les comèdies franceses es que saben combinar molt bé la reivindicació social amb el drama i els riures. En un principi no hauria de semblar que amb aquests elements pogués sortir bé, però quan hi ha una bona història al darrera i algú amb interès i talent per explicar-la, tot sembla … More BCN Film Fest (II). Entranyable esperança
“Sed senzillos” li diu el personatge d’Adriana Ozores a la seva filla Itziar (Susana Abaitua) poc abans de morir. Ho diu sobre la relació entre ella i el seu pare, algú que sempre s’ha mantingut contingut davant totes les coses que li han passat a la vida, moltes d’elles de les que marquen per sempre. … More BCN Film Fest (I). Descompensació emocional
Para ver si así me quieres (Teatre Tantarantana) és com un cop a l’estómac, crua i forta. I així ha de ser, perquè el que explica, allò que ens narra la seva protagonista, no són flors i violes, és una realitat cruenta i més estesa del que es podria pensar. L’Andrea (Clàudia Melo) se’ns presenta … More Desfer-se de l’essència per encaixar
Un repàs per alguns dels millors musicals de Broadway dels anys 60 serveixen a Hi ha d’haver una vida fora d’aquí (El Maldà) per parlar del paper de la dona en l’època i la seva innegable transformació en la societat. Dones que agafaven el control i deien en veu alta allò que sentien, volien o … More Un muntatge que no acaba d’interactuar
Emocionada i commoguda, així se surt d’Una llum tímida (Teatre Condal). Havent-se creat una petita comunitat entre el públic i les intèrprets, entre els sentiments de cada espectadora i la història que es mostra dalt de l’escenari. Una sensació que, dies després, encara acompanya a cada persona que va poder viure aquell moment. Carmen i … More Delicada i punyent emoció
Captures 