Fer riure és molt difícil, encara que no ho sembli. L’empatia pel drama sempre és més senzilla d’aconseguir, però trobar aquell punt de comicitat que connecti amb cada persona que conforma el públic és molt complicat. Corta el cable rojo (Teatre Apolo) és un exemple del treball exhaustiu i la creativitat que es necessita per … More Oasi de diversió
Com passa al text original, en aquesta versió del clàssic de Shakespeare Mercuci torna a robar el protagonisme a Romeu i Julieta (Teatre Poliorama), i molta de la culpa la té Guillem Balart que captiva i hipnotitza amb la seva presència a l’escenari. Però començo pel principi. Decidir fer l’enèsima versió de la història dels … More Benvinguts/des a la festa
És una sorpresa agraïda que quan traspasses la porta del teatre la producció que està a punt de començar t’endinsi en la seva narrativa. I la companyia La Peleona ho té ben treballat a l’obra Estat desgràcia (Teatre Tantarantana). Actrius o personatges -a vegades la línia es fina i deliciosa- et fan entrar en un … More Plaer teatral
Si una cosa tenen les comèdies franceses es que saben combinar molt bé la reivindicació social amb el drama i els riures. En un principi no hauria de semblar que amb aquests elements pogués sortir bé, però quan hi ha una bona història al darrera i algú amb interès i talent per explicar-la, tot sembla … More BCN Film Fest (II). Entranyable esperança
“Sed senzillos” li diu el personatge d’Adriana Ozores a la seva filla Itziar (Susana Abaitua) poc abans de morir. Ho diu sobre la relació entre ella i el seu pare, algú que sempre s’ha mantingut contingut davant totes les coses que li han passat a la vida, moltes d’elles de les que marquen per sempre. … More BCN Film Fest (I). Descompensació emocional
Para ver si así me quieres (Teatre Tantarantana) és com un cop a l’estómac, crua i forta. I així ha de ser, perquè el que explica, allò que ens narra la seva protagonista, no són flors i violes, és una realitat cruenta i més estesa del que es podria pensar. L’Andrea (Clàudia Melo) se’ns presenta … More Desfer-se de l’essència per encaixar
Un repàs per alguns dels millors musicals de Broadway dels anys 60 serveixen a Hi ha d’haver una vida fora d’aquí (El Maldà) per parlar del paper de la dona en l’època i la seva innegable transformació en la societat. Dones que agafaven el control i deien en veu alta allò que sentien, volien o … More Un muntatge que no acaba d’interactuar
Emocionada i commoguda, així se surt d’Una llum tímida (Teatre Condal). Havent-se creat una petita comunitat entre el públic i les intèrprets, entre els sentiments de cada espectadora i la història que es mostra dalt de l’escenari. Una sensació que, dies després, encara acompanya a cada persona que va poder viure aquell moment. Carmen i … More Delicada i punyent emoció
Sophie Jones és una proposta íntima i personal des del punt de vista d’una jove que intenta viure el dol per la pèrdua de la seva mare vivint les experiències que creu que hauria d’estar exprimint. S’ha d’anar sense saber-ne res més i deixant-se enamorar per Jessica Barr, la seva protagonista. Filmat amb càmera a … More Americana (VII). Creixement natural
Amb un ritme més aviat lent, Down with the king ens presenta a un raper que té problemes creatius i dubtes sobre el seu futur al món de la música. Per poder-se centrar i descobrir cap a on va, s’ha traslladat a una cabanya en mig del bosc on està treballant més en aprendre com … More Americana (VI). La indústria del rap a ritme lent
Captures 