No sempre s’escull el millor moment per afrontar els problemes ni les veritats que s’han intentat obviar durant molt de temps, però dins del pitjor que es pot triar… hi ha nivells. Les quatre dones de Fitzroy: quatre dones al límit (Teatre Borràs) sembla que l’han trobat mentre escalen una muntanya bastant difícil. De diferents … More Riures i desconnexió
L’aïllament volgut o imposat té conseqüències a vegades previsibles i d’altres inimaginables. L’autoprotecció vers a la vida i les seves possibles repercussions s’enfronta a la prevenció d’experimentar i veure més enllà. Situades a una vall andorrana emmarcada per muntanyes escarpades es troben, durant la guerra, les quatre dones que narren aquesta història: mare, filla, jove … More Quedar-s’ho tot a dins
I com una guspira, el nus a l’estómac es va formant a mesura que avança el text. L’espectadora es fica al bosc que acull la història, sent l’escalfor, crida i aguanta la respiració. Dues dones, quatre homes i un nadó arriben a un bosc on faran una petita festa, una barbacoa que no sortirà com … More Extenuant meravella
Si algú pensava que no es podia fer una transició entre You oughta Know d’Alanis Morissette al Burn de l’Eliza al musical Hamilton, estava ben equivocat/ada. L’únic que es necessita és visió i talent i això és el que té Joan Vázquez. Broadway al Maldà (El Maldà) es vertebra amb un fil d’anècdotes sobre lletristes … More Tast musical plaent
El futur és fill del passat, i en el passat es va poder ser indiferent, lluitar o intentar protegir-se, però és el que ha portat a l’actualitat. “D’aquelles noces, aquests confits” diuen, i és talment així. A Los hijos perdidos de Dios (Teatre Tantarantana) l’acció se situa a Alacant, ciutat on els republicans van afusellar … More Viatge intens a la memòria
Barbàrie i sense sentit, dos conceptes que poden definir qualsevol guerra. Conflictes armats provocats i decidits per persones que no tenen res a perdre i patit per civils i població vulnerable. Les víctimes reals, aquelles oblidades per la societat son les que suporten durant setmanes, mesos i anys bombardejos, trets, setges, fam, por, tristesa i … More Horror en primera persona
A vegades queda un xiuxiueig al cap i una sensació lleugera de bonança al cos, és en aquests moments quan una obra de teatre crea un vincle especial amb l’espectadora i queda ressonant durant l’endemà d’haver-la vista. Com un homenatge a les àvies, i també als avis, El més bonic que podem fer (Centre de … More Preciosa veritat latent
A vegades és necessari deixar reposar les emocions que ha provocat una obra, sovint és perquè toca calmar els sentiments extrems que ha causat (meravella o horror), però en contades ocasions és imprescindible deixar reposar tot allò que ha dipositat en el cap i el cor de qui l’ha vista. Una noche sin luna (TNC) … More Agitació a l’ànima i la memòria
Hi ha moments, dies o setmanes en què es necessita desconnectar del dia a dia i d’un/a mateix/a. Gaudir i deixar-se emportar. I aquest espectacle ens convida a tot això i… a més. Divina diversió i desinhibició. Amb números increïbles que deixen amb la boca oberta tot l’espectacle, The Hole X (Port Vell) representa les … More Divina diversió i desinhibició
La família és aquella entitat que reconforta, però també que atrapa i satura a vegades. Estar junts pot ser una alegria, i estar massa junts massa temps pot crear un monstre. Però, i si estar junts fa sumar? I si potencia la creativitat? Sembla que és això el que passa a Travy (Sala Beckett), perquè … More Un terrabastall emocionant
Captures 