Amb una estètica que es mou entre la pel·lícula convencional, el vídeo domèstic i el videoclip, Poser viatja per l’escena musical underground de la mà de la seva protagonista, Lennon Gates, que decideix crear un pòdcast amb l’objectiu de mostrar als oients músics emergents i noves tendències musicals. Aquesta és la excusa que posa quan comença a enregistrar entrevistes i concerts en directe per penjar-los a la xarxa, però la realitat es podrà veure aviat quan es mostra més interessada per formar part d’aquest àmbit que promocionar-lo. I les coses aniran d’una manera… diferent.
La manera de rodar el film i el seu muntatge que van saltant de format enganxa al públic i el manté entretingut. També ajuda l’estructura del guió a través d’episodis, com el mateix pòdcast, amb un títol explicatiu i la veu en off de Lennon posant a l’espectadora en context. Aquests capítols marquen els diferents actes de la trama i juga amb doble sentit, entre la feina i la vida de la protagonista.
El més destacable, indubtablement són la seva protagonista, interpretada per Sylvie Mix i una d’aquestes artistes emergents, Bobbie Kitten (que fa d’ella mateixa). Totes dues novells a la gran pantalla, però que saben explotar una química molt interessant davant la càmera i les seves interaccions en les diferents escenes que comparteixen. Són magnètiques.
Plàsticament atractiva, amb una narrativa interessant, però que no deixa una gran petjada en la nostra retina.
Captures 