Americana (II). Asfixiant obsessió

americana_thenovice

Lauren Hadaway (directora) explicava en un vídeo previ a l’Americana Film Fest que The Novice era una història personal, perquè ha bolcat en la seva protagonista part del que va viure com a estudiant universitària que formava part de l’equip de rem. Destacava que no volia fer un film sobre aquest esport, sinó mostrar el valor, l’esforç i la prevalença. Doncs bé, ha aconseguit això i altres aspectes molt més interessants en aquesta cinta.

Asfixiant i atraient retrat de la competitivitat, l’obsessió i l’autoimposada pressió, acompanyem a Alex Dall (Isabelle Fuhrman) en el seu primer any d’universitat. Intel·ligent i molt exigent amb sí mateixa, mentre s’esforça en treure les millors notes, intenta també entrar a l’equip universitari de rem on trobarà companyes i alhora contrincants per aconseguir ser la millor de les noves aspirants. Els entrenaments que les preparen per convertir-se en part del primer equip universitari algun dia no són un desafiament suficient per ella, que es marca com a objectiu ser la primera aspirant a aconseguir batre els rècords de les millors de la història de l’equip. Aquesta obsessió per aconseguir les marques més inabastables sent ella una debutant, acaben tenint conseqüències no només en la seva salut, sinó també en les seves relacions personals i acadèmiques.

Amb una banda sonora que va augmentant el sentiment de patiment i asfixia, sentim gradualment com Dall està arribant a límits físics i emocionals que fan patir a la gent del seu voltant i també a l’espectadora, que comença a demanar en el seu interior que pari i canviï de rumb. Fuhrman és la culpable que sentim aquesta empatia vers a Dall. El seu ritus mostra l’obsessió en la seva mirada i la seva gestualitat, sempre marcada a cada pas, amb determinació i sense opció a sortir-se’n del camí. Els primers plans del seu esforç i obstinació per aconseguir uns objectius que s’ha autoimposat, deixen al públic aguantant la respiració i esperant que passi el pitjor en qualsevol moment.

La fotografia i el tir de càmera estan cuidats en cada escena, des de la sala d’estudi al gimnàs o als increïbles plans sobre l’aigua. L’estructura narrativa  del relat, amb moments embriagadors i, fins i tot, onírics d’Alex a la barca, fonent-se amb l’aigua i arribant al clímax quan arriba allà on s’ha marcat, s’equilibren perfectament en escenes dures i violentes amb confrontacions i desesperació.

Una història molt més dura del que prometia la seva directora, però que val molt la pena veure en pantalla gran perquè t’envolti i et deixi sense respiració.  


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s