Un ascensor entretingut

llevamehastaelcielo

A mode de representació concentrada en 60 minuts, com si es tractés d’un esquetx còmic allargat, Llévame hasta el cielo (Teatre Apolo) es presenta com una alenada d’aire fresc. Divertida i sense gaires pretensions, Lolita Flores i Luis Mottola es presenten davant el públic amb ganes de treure un somriure i, fins i tot, algun riure a boca plena.

Ángela és un àngel que es presenta a l’ascensor que agafa Marcelo per impedir que porti a terme el que té al seu pensament. Sense desvetllar gaire, ell es presenta com un pobre home que no té res a perdre, sense objectius i sense ganes de continuar lluitant. Ángela intentarà fer-li veure que encara pot canviar el seu futur. Com? Això ho heu de descobrir seient a la butaca.

La complicitat entre Flores i Mottola és bàsica en aquesta comèdia ràpida i senzilla que beu dels dos personatges/intèrprets en la seva totalitat. Ella, entregada al seu personatge, convida a l’espectadora a despreocupar-se i oblidar què hi ha fora del teatre, fent passar una bona estona. Ell s’acobla de manera perfecte a l’evolució del “seu” personatge al llarg de la trama.

Amena, fresca i amb un temps adequat, aquesta producció està empaquetada en una escenografia senzilla i completa, amb tots els elements necessaris. El joc de llums, colors i sons, acaben d’arrodonir un bon passatemps teatral.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s