BCN Film Fest (II). Comèdia simpàtica

blithespirit

Blithe Spirit ha sigut una bona troballa del Cinema amb gràcia programat al Bcn Film Fest. Es tracta d’una nova versió de la comèdia de Noël Coward, la qual s’ha vist altres vegades en cinema i teatre al llarg dels anys.

Per aquells que no la coneguin, ens trobem a Charles (Dan Stevens), un famós escriptor de novel·les, passant per un moment de bloqueig creatiu. Mentre intenta sortir-se’n, recorda a la seva difunta esposa Elvira (Leslie Mann) a qui recorda com la seva musa -tot i que era més aviat la veu que li dictava cada línia-, i s’amaga de la seva esposa actual, Ruth (Isla Fisher). Enmig d’aquest bloqueig, la parella va a veure l’espectacle d’una mèdium (Judi Dench) que li servirà d’inspiració a Charles. Convidada a passar una vetllada a casa del matrimoni per recopilar totes les dades possibles pels seus propis textos, el que no tenen en compte és que aquesta xerraire realment sap alguna cosa d’esperits i convoca a la difunta esposa sense saber-ho. Elvira “ressuscita” i vol continuar la seva vida on la va deixar. Aquest matrimoni de tres, però, no funcionarà… i passaran moltes coses.

Ambientada en els anys 50, aquest comèdia simpàtica fa passar una bona estona al públic. No té pretensions ni tampoc s’espera que sigui un gran fenomen cinematogràfic. Tot i així, aconsegueix entretenir i deixar un bon gust de boca amb les seves situacions surrealistes fantasmals, els retrets post-mortem, els anhels del passat i més d’un acudit que podria ser verbalitzat avui dia. La química entre tots els personatges és increïble i si, a això, li sumes un diàleg ràpid i fresc, no et queda més remei que gaudir-la.

No sabia que necessitava a Isla Fisher i Dan Stevens com a parella còmica, ara espero que hi hagi algun director de càsting que s’hagi adonat de tot el que poden arribar a donar plegats davant la càmera. Leslie Mann torna a demostrar que a ella cap paper li és difícil, es canvia de personatge com de pell. I de la senyora Dench només puc dir que faci el que faci té un aplaudiment garantit per part meva. La seva mèdium és tendra, odiosa i, fins i tot, simpàtica.

La llum i la fotografia acaben d’arrodonir aquesta història estrambòtica i fresca que ens va molt bé en aquests moments.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s