L’Americana es converteix en un festival híbrid

Sembla ser que la reinvenció dels festivals de cinema a la ciutat de Barcelona en certàmens online, en la seva totalitat o de manera híbrida, ha sigut un gran encert. No només pels programadors, que han aconseguit donar pas al treball que fan durant més d’un any, sinó també perquè en aquest darrer any s’ha sumat molt més públic a les propostes. I és que la pandèmia ha fet que s’hagin de reinventar les formes, però el fons continua intacte.

Així ha passat amb el festival de cinema americà -o indie– de Barcelona, l’Americana Film Festival. Un any més la mostra de pel·lícules, documentals i curtmetratges ens deixen una graella plena de propostes molt interessants que, esperem, podrem veure si ens ho permet l’agenda.

47 llargmetratges i 29 curts formen part de l’edició d’enguany, la vuitena ja, que es podran veure en diferents plataformes i ciutats. La tradicional, al cinema, es podrà gaudir a dos espais aquesta vegada, a Barcelona – als incondicionals cinemes Girona i al Zumzeig- i a Madrid, al Círculo de Bellas Artes. I per obrir l’espai a tot el públic, en temps de confinaments perimetrals, també s’obre el festival a la plataforma Filmin, on els subscriptors podran veure alguns dels films triats i també es podrà veure el contingut premier com si lloguessin una pel·lícula. Hi ha abonaments per anar al cinema o per veure els films online, com cada any, i també els clàssics del cinema Phenomena, per a la pel·lícula que inaugurarà el certamen, i la Filmoteca per la retrospectiva del/a director/a triat/da. Tot el que hi haurà a l’Americana d’enguany es pot consultar al seu web, cintes i graelles vàries. Després de fer una revisió exhaustiva de totes les propostes, dividides en les seves categories habituals, la veritat és que una servidora voldria veure tot el que s’ofereix… però he intentat fer una tria d’allò que, per mi, destaca més en aquesta edició per fer l’indie a gust.

DOCS

Sis documentals formen part d’aquesta categoria i es podrien veure tots, perquè cadascun té el seu al·licient.

Assassins (Ryan White). Explica la història de les dues noies acusades d’assassinar Kim Jong-nam, primogènit de Kim Jong-il i germà de Kim Jong-un. El documental segueix la investigació que va fer la policia per incriminar a aquestes dues noies, mentre s’estudia la teoria conspiradora que Kim Jong-un va desfer-se d’aquell que li podria haver tret el poder encobrint-ho d’aquesta manera.

Welcome to Chechnya (David France). Des de 2016 a Txetxènia desapareixen persones per la seva condició sexual. El líder de la república, Ramzan Kadyrov, amb el consentiment de Putin, deixa que aquest faci el que li doni la gana contra el col·lectiu LGBTQ: persecucions, tortures i represàlies a les seves famílies. Alguns aconsegueixen ser alliberats i intenten sobreviure amb el que han viscut. D’altres no tornen a aparèixer mai. Un grup d’activistes intenta ajudar a sobreviure a aquest col·lectiu i a denunciar un genocidi que les autoritats neguen categòricament.

Feels good man (Arthur Jones). Si fossin dibuixant de còmic i un dia una de les teves creacions es convertís en viral i acabés sent la imatge promocional de la ultradreta americana, com et sentiries? Doncs potser com Matt Furie, creador de la granota Pepe que es va acabar convertint en això mateix. La lluita per recuperar la seva creació i desvincular-la de la propaganda ultradretana és la base d’aquest documental.

Spaceship Earth (Matt Wolf). Viatgem als anys 80 per descobrir com va néixer i desenvolupar-se la idea de Biosfera 2, un complex que es va construir a Arizona per comprovar científicament si es podia crear un sistema totalment aliè a la Terra, que fos com la Terra, per mantenir viva a la espècie humana si s’aconseguia trobar un planeta per habitar a l’univers. Un grup de científics i amics van posar en marxa aquest experiment construint aquesta gran estructura de més d’una hectàrea amb la voluntat de viure-hi durant 2 anys i, així, demostrar que la biosfera també es podria duplicar. Això sí, un cop allà a dins, aquesta comunitat de científics va evolucionar en una espècie de secta o, si més no, això sembla en les imatges que es mostren. John Allen era el seu líder.

FILMOTECA

Fins a 7 films formen part d’aquesta categoria, totes sota el paraigües de la mateixa directora. En aquesta ocasió es posa el focus en el treball de Kelly Reichardt. De totes elles, en destaco dues propostes que estan avalades pel seu repartiment.

Certain women (Kelly Reichardt). En aquesta cinta seguim la vida de quadre dones en un poble de Montana. Una mestra de qui s’enamora una de les seves alumnes, una advocada que té una relació complicada amb un client, i una dona que pretén guanyar diners de manera no gaire amable. O, si voleu, amb noms: Kirsten Stewar, Lily Gladstone, Laura Dern i Michelle Williams. Cal res més?

Night moves (Kelly Reichardt). Uns ecologistes planegen tirar a terra una presa. Així comença la cinta. Però no tot serà tan ràpid i fàcil com es planteja en un primer moment. Jesse Eisenberg, Dakota Fanning, Peter Sarsgaard són, a priori, el gran atractiu d’aquest thriller.

NEXT

Les propostes que es presenten en aquesta categoria acostumen a ser una primera mirada al treball d’algun/a autor/a que serà la veu de les properes generacions. S’ha pogut veure en altres edicions i aquesta, segur, no serà diferent. 10 pel·lícules en total, totes amb una història que ens pot atrapar, però s’ha de fer una selecció…

Farewell Amor (Ekwa Msangi). Després de 17 anys separats, una mare i la seva filla viatgen des d’Angola a Estats Units per retrobar-se amb el pare/marit. Però són molts anys d’estar separats i tornar-se a veure i reconnectar no serà tan fàcil. Falta alguna cosa. I en el camí per descobrir què fer en aquesta situació, també s’uneix el descobriment d’una nova manera de viure per part de la filla i la mare i l’encaix de la família en la vida que ha construït el pare durant aquests anys. Una situació narrada des dels tres punts de vista.

Lorelei (Sabrina Doyle). Un home surt de la presó després de complir una condemna per un delicte menor que l’ha tingut uns quants anys tancat i es retroba amb un antic amor de joventut. Ella, que podia haver arribat a on volgués, va decidir plegar veles i dedicar-se a ser mare soltera de tres criatures. Es retroben, es redescobreixen… i s’adonen que la presó no és on ha estat ell durant els darrers anys, sinó que hi ha altres tipus que són invisibles. Jena Malone i Pablo Schreiber comparteixen pantalla.

Summertime (Carlos López Estrada). En un dia passen moltes coses, més si ets jove i vius a Los Angeles. En aquesta cinta serem testimonis de com s’entrecreuen diferents joves en aquesta ciutat al llarg d’un dia i com comparteixen les seves esperances i pors, els seus somnis i les seves cançons.

TOPS

L’última categoria del certament té els films amb una càrrega potent darrera, ja que acostumen a ser treballs de realitzadors/es ja consagrats/des. En total, 10 propostes, la meva tria?

Black Bear (Lawrence Michael Levine). Perquè, què seria de l’Americana sense una pel·lícula amb Aubrey Plaza com a protagonista? Doncs no en tinc ni idea, perquè tampoc m’ho vull imaginar. En aquesta ocasió, l’acompanyen Sarah Gadon i Christopher Abbott en una història dividida en dues parts on es parla de crisi creativa, arcaisme en els rols de gènere tradicionals, l’ego artístic i els límits morals.

Freshman Year (Shithouse) (Cooper Raiff). La vida universitària americana real potser és el que ens explica Raiff en aquesta cinta. Hi ha moments de festa, de relacions, de paranoies, de reflexions i de dubtes. No tot deuen ser germandats, no?

Palm Springs (Max Barbakow). Ja s’ha pogut veure en alguna plataforma, però si en algun lloc té sentit aquesta cinta és a l’Americana. Comèdia esbojarrada amb bucles temporals i amoralitat per tot arreu. I Andy Samberg, Cristin Milioti i J.K. Simmons. No cal res més.

Shiva baby (Emma Seligman). Imagina’t anar al funeral jueu d’algú (no saps qui) i trobar-te no només a la teva família, a la qual toleres com pots, sinó també a la teva ex i al teu sugar daddy amb la seva dona i filla. Això li passa a Danielle i sembla que li provocarà un atac verbal i neuròtic d’aquells que poden ser antològics a la gran (o petita) pantalla.

Aquestes només són algunes de les propostes que han preparat a l’Americana i que segur que ens deixaran amb ganes de més. No es pot oblidar que també hi ha una selecció de curtmetratges llestos per ser devorats i la Ruta 66, que enguany, tot i les restriccions, es portarà a terme, de moment, a 5 ciutats més a part de Barcelona i Madrid.

Aneu al web de l’Americana i busqueu i indagueu tot el què ofereixen, aprofitem que al final podrem fer l’indie!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s