Americana (V). Stewart atrau i atrapa

Quan et surts del camí que t’han traçat, quan intentes canviar els rols establers a la societat o canviar les coses, sempre trobes qui et vol aturar amb totes les mesures possibles perquè l’estatus quo es quedi tal qual. Seberg està inspirada en la vida de la icona de la Nouvelle Vague francesa Jean Seberg a finals dels anys 60, quan l’FBI de Hoover la va perseguir i intentar destruir per la seva implicació política amb els Panteres Negres – un moviment pro drets civils dels negres-.

Kirsten Stewart brilla en aquesta cinta, marcada per un muntatge amb una evolució natural que provoca tensió en l’espectador al temps que la seva protagonista queda encerclada per la desesperació. Tot i això, un ritme més accelerat a mig metratge ho hagués millorat tot, ja que és cap a la meitat de la narració que la història es dilata en aspectes que podrien ser totalment prescindibles.

Tot i que Stewart és, sens dubte, el gran atractiu del repartiment d’aquest film, no es poden obviar Anthony Mackie (Hakim Jamal, activista), Vince Vaughn (agent FBI) i Jack O’Connell (agent FBI). Aquest darrer, en el paper de Jack Solomon dóna vida al típic agent que té la idea que l’FBI només busca defensar el país i que, al llarg de la narració, s’adona que el naixement de l’agència no té res a veure amb el què s’ha convertit gràcies a les obsessions de Hoover. Durant la seva interpretació viu un procés de qüestionar-se a sí mateix, la seva moralitat i la seva feina. Bon resultat per a un actor que no tenim gaire vist, però que es troba ben acompanyat per l’actriu de moda Margaret Qualley –vista a la darrera de Tarantino- que, tot i que apunta maneres, de moment només gaudeix de petits papers a cintes amb grans pressupostos.

Una bona feina de producció en el trasllat a l’espectador als meravellosos anys 60 a Hollywood, amb una recreació molt fidel de la realitat, acompanyada d’una narració cinematogràfica molt explotada també en aquells anys, amb grans plans i colors molt vius a les seva fotografia, acompanyant el món de la protagonista, des de l’acolorit Paris de la grandesa i revolució, al mateix París desolat i perdut, passant per uns Los Angeles ple d’oportunitats i llum.

En el seu conjunt, aconsegueix mostrar uns fets reals d’una manera entretinguda i interessant, però que si no tingués els pesos pesats interpretant els seus personatges hagués quedat relegada a una tv movie més.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s