Americana (III). Homenatge a mig gas

Una de les propostes que més cridava l’atenció de l’Americana per la seva proclama d’homenatge a The twilight zone era The Vast of the night. Però l’expectativa va fer que la cinta es quedés a mig gas entre allò que volia ser i el que final acaba sent.

Ens situem en un poble enmig del no-res dels Estats Units als anys 50. És dia de partit i tota la població es concentra al gimnàs de l’institut on hi ha la cita esportiva. Però no tothom es troba allà, queden apartats Everett, el locutor de la ràdio del poble, i Fay, una noia de 15 anys que ajuda a la seva mare atenent la centraleta telefònica quan ella no pot. Plena nit i Fay rep una trucada amb un so molt estrany, li comunica a Everett… i aquí comença la recerca sobre què significa aquest soroll i la seva procedència.

Un inici prometedor, amb l’espectador introduint-se a través d’un televisor antic a l’estil propi de la sèrie que inspirava, que decau ràpidament amb la foscor de les imatges i el moviment continu de la càmera a través de plans seqüència i tràvelings massa ràpids. El públic no té temps de captar què ens vol mostrar el director de la cinta, Andrew Patterson, sobretot en el primer tram del metratge que fa un recorregut pel gimnàs de l’institut i després surt a l’aparcament i als carrers dels pobles. Durant tot aquest trajecte hi ha com una mena de pressa per tirar endavant la narració, com si volgués arribar a un altre punt de la història quan, hagués sigut molt més fàcil, retallar un guió que, al final, tampoc aporta gaire cosa a la trama.

És en el moment en què Fay, interpretada per Sierra McCormick, agafa les regnes de la centraleta quan realment la trama comença ser interessant. La seva captació del so i el traspàs d’informació que fa amb Everett (Jake Horowitz) donen el tret de sortida a un segment ple de comunicacions incomunicades que crea una perfecta aura de misteri envoltada de la màgia de la ràdio. En certa manera, el moment en què Everett traspassa la informació als oients també constitueix un homenatge a un mitjà que ens ha acompanyat en els moments en què ens hem sentit més sols i desemparats, quan res no funcionava, sí ho feia la ràdio.

La resolució del conflicte i el misteri és bastant adient, tot i que queda coixa enmig d’un entramat no gaire explotat a nivell paranormal, potser pel baix pressupost, però es queda en un intent pobre del que la idea semblava que podia donar. Tot i que la relació entre Fay i Everett és un dels grans misteris d’aquesta cinta, val a dir que tant McCormick com Horowitz fan un treball molt adient amb els seus personatges, especialment captivadora trobem a McCormick que és, de llarg, el més atraient del film.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s