Un alè de frescor

En el teu darrer sospir, abans de morir, podries dir que ha valgut la pena viure? Aquesta pregunta, i d’altres, arriben en algun moment al teu cap, sense avisar i en un moment, normalment, difícil i crucial. Als dos personatges d’Aquella nit (La Villarroel), aquesta valoració personal se’ls hi presenta una determinada nit després d’un cúmul de conseqüències que els hi faran plantejar-se si fent balanç de la seva vida el resultat és positiu.

Tot comença quan l’Helena, una advocada de divorcis, i en Bob, que malviu fent feines il·legals, es coneixen en un bar. Ella fa temps que trampeja amb una relació amb un home casat i, precisament, aquesta nit ha començat a plantejar-se una situació que li pot canviar la vida per sempre. A ell, que de jove volia ser escriptor, la vida i les seves accions l’han portat a sobreviure com pot fent feines per un mafiós. Mentre ell està enmig d’una d’aquestes feines, es troben en aquest bar i decideixen passar la nit junts, emborratxant-se i oblidant-se del món. Com era d’esperar, aquesta vetllada els hi comportarà conseqüències. Es coneixeran i compartiran confidències que només un estrany podria escoltar sense jutjar.

Amb un text àgil, divertit i fresc, aquest espectacle “amb cançons” enganxa des del primer moment en què intèrprets i músics pugen a l’escenari. La química entre la parella protagonista, interpretada per Marta Bayarri i Iván Massagué, traspassa el text i l’escenari. Massagué aconsegueix que el públic senti empatia pel seu personatge i l’acompanyi en el seu descobriment personal. Fet un embolic, amb un futur incert i sense una idea clara de com afrontarà el demà, Bob ens enamora amb el seu esperit, la seva gràcia i, perquè no dir-ho, amb el seu estil musical. Bayarri desapareix rere l’Helena. La perdem i només veiem a aquesta dona lluitadora que després de treballar per un futur professional clar, s’adona que s’ha perdut la vida i els seus desitjos personals i emocionals. Dues actuacions intenses i divertides a l’hora, que ens fan reflexionar i situar-nos a les sabates dels personatges, convertint-nos, per un moment, en un personatge més de la ficció.

Un gran encert d’aquesta producció és la música i el fil musical d’Aurora Bauzà i Pere Jou. Les lletres de les cançons acompanyen el text amb un aire humorístic, al mateix temps que aconsegueixen donar un punt de vista tendre i reflexiu. Al descobriment de les capacitats musicals de Massagué i Bayarri, s’hi suma el gran paper de Bauzà i Jou –encara tinc els xiuxiuejos de Jou al cap-.

Per cert, atents a la pantalla principal, perquè els coneixements sobre la història musical dels artistes escocesos és un altre dels atractius d’aquesta obra, o pensàveu que només gaudiríem de la música sense aprendre res més?

Tot un seguit d’elements, interpretatius, musicals i també escènics, que David Selvas sap dirigir, com ja em té acostumada, fent de la senzillesa més real la seva arma principal. Històries de persones reals, amb inquietuds i pensaments que poden ser compartits per qualsevol, vestides amb una producció directa i atractiva. Tot això fa que ja estigui esperant, amb candeletes, el proper projecte que em farà vibrar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s