Intensitat interpretativa

29

Darrera de cada acció hi ha una motivació, un sentiment o una creença que ens mou a actuar d’una manera o una altra. A vegades és l’alegria, d’altres la tristesa o el dolor. En ocasions actuem en benefici dels que hi ha al nostre voltant i, en d’altres, són aquests precisament qui paguen les conseqüències de com ens sentim.

Una història real, a La Villarroel, parla d’un pare i el seu fill que han afrontat, com han pogut, la mort de l’esposa i la mare. Cadascú ho ha gestionat de la manera que li ha sigut possible. Bé o malament, són adjectius fàcils d’adjudicar quan s’és fora de la història. Aquí, la relació fraternal s’ha convertit, amb el temps, en distància i suportar-se quan comparteixen temps i espai. El fill amb un rancor i dolor que dirigeix al seu pare i a sobresortir en els estudis. El pare és escriptor i intenta, com pot, superar el dolor a través de les paraules que escriu i, també, predica. Al seu voltant una professional d’afers socials i l’editora de l’escriptor.

Amb una escenografia interessant, que va transformant-se en diferents espais a mesura que el text i les escenes ho necessiten, es crea l’ambient propici perquè es desenvolupi aquest drama amb un ritme adequat a la història. L’ús de llums i la part sonora/musical ajuden a crear l’atmosfera necessària per afrontar cada situació que es planteja a l’escenari.

El text és potent i t’enganxa des del principi, intentant descobrir què haurà passat perquè s’hagi donat la situació que s’aborda. A poc a poc, es van escodrinyant els fets i les situacions que han portat al pare i el fill a estar contra les cordes, a que hagin d’afrontar els seus problemes. La tensió i les emocions es van intensificant amb el pas dels minuts, deixant astorat al públic i amb ganes de saber com acabarà tot plegat. Això sí, hi ha un petit descuit en aquesta narració i és que alguns dels temes que s’aborden com a accessoris a la trama inicial –com és la visió del noi ric cap a la pobresa i la societat amb menys recursos- que ja que es posa sobre la taula es podria haver explotat i indagat una mica més. Es podria haver desenvolupat una reflexió al seu voltant o no deixar-ho tant penjat com queda al final.

I he deixat pel final les interpretacions perquè és realment la cirereta del pastís, el principal motiu pel que tornaria a veure aquesta obra. De Julio Manrique sempre esperem la seva intensitat i aquí el trobem actuant amb mesura, amb una emoció i preocupació que va creixent amb el text d’una manera natural i compassada paral·lelament a la història i els seus protagonistes. Laura Conejero és simplement brillant, és igual quin paper faci, sempre supera les expectatives, diluint-se amb el seu personatge. El personatge de la Mireia Aixalà li va a la mida, en el seus gestos i moviment.

La autèntica sorpresa és Nil Cardoner, com aconsegueix fer-se amb el seu personatge, com traspua veritat amb cadascuna de les paraules que diu, com es mimetitza i escup dolor i ràbia amb cada reflexió econòmica, amb cada dard dirigit al seu pare i la seva forma d’afrontar la vida. En un moment de l’obra es presenta un duel interpretatiu Manrique-Cardoner i és difícil determinar qui aconsegueix emportar-se al públic, encara que la balança s’inclina a poc a poc cap al segon. Amb aquella mirada que aguanta tanta emoció i que, alhora, s’enfronta a la impotència del seu pare per no saber com arreglar la seva relació. Uns minuts d’enfrontament que ho determinaran tot i que ajuden a l’espectador a enamorar-se, una mica més, del Cardoner teatral, al qual estem –encara- poc acostumats a veure.

Ràbia, dolor, tristesa, dol i justícia es barregen en aquesta obra que té com a màxim reclam el seu repartiment, que aconsegueix, per un moment, que desconnectem de la vida i ens endinsem en una historial molt real, però de paper.

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s