Música i solidaritat

El Share festival, de música i solidaritat de Barcelona, ja pot dir que s’ha consolidat després de la celebració de la segona edició. El Poble Espanyol de la ciutat comtal ha acollit durant dos dies una mostra del talent musical d’arreu, diferents estils, posades en escenes diferents però un mateix objectiu: canviar les coses amb el seu art i ser solidaris animant als seus seguidors a contribuir a diferents accions d’entitats altruistes.

Divendres dia 28 va ser el torn de la música més urbana i ballable, per definir-ho d’alguna manera. Al cartell els noms de Becky G., C. Tangana, Lola Índigo i Don Patricio, que van deixar un Sold out en la primera tarda-nit calorosa de Barcelona.

La jornada de dissabte, objecte d’aquesta crònica, tenia un caire més amistós. I és que el cartell el van formar quatre amics del món de la música, que destaquen per tenir un segell molt personal. Ritmes i lletres ben diferents, però comparteixen una visió conjunta: la música pot canviar la societat i el món.

El primer en sortir a escena va ser Rayden, autor de música urbana, reivindicativa i punyent. Va aconseguir mobilitzar a un públic que a quarts de vuit de la tarda només pensaven en buscar una ombra de manera desesperada. Les altes temperatures no van impedir, però, que el músic i la seva banda remoguessin consciències entre el públic i que, a més, conquerissin alguna ànima nova que ja s’ha decidit a seguir-los la pista d’ara endavant. Concert curt, intens i ple de grans temes com Habla bajito, Haz de luz o Caza de pañuelos, del seu darrer disc (Sinónimo, 2019) o clàssics d’àlbums anteriors com Haciéndonos los muertos (Antónimo, 2017), Matemática de la carne o Finisterre (En alma y hueso, 2014). I si us agrada la seva música enregistrada, us animo a veure’l sobre l’escenari, perquè és un dels directes més potents que es poden veure actualment. L’entrega d’ell i els membres del seu equip és total. Una autèntica marea de passió i intensitat.

El següent artista va arribar per fer moure l’esquelet i deixar un somriure perenne en tot el públic. Si una cosa destaca de Nil Moliner és la seva alegria, el bon rotllo i l’optimisme que impregna la seva persona, a més de les lletres i les melodies de les seves cançons. Amb ell s’instaurava la festa al Poble Espanyol, va aixecar als quatre que encara estaven arreplegats a les cadires i va aconseguir que l’aforament sencer cantés les seves cançons a ple pulmó. Va fer un repàs per tots els temes que, de moment, es coneixen i es poden escoltar a plataformes com Spotify (mentre esperem la publicació del seu disc). Van sonar les ja mítiques Sale el sol, Esperando o Hijos de la Tierra, les primeres cartes de presentació. Però, el públic ja estava preparat i se sabien de la primera a la última frase de les últimes cançons publicades, les vitals El despertar o Mi religión i les íntimes Soldadito de Hierro i Déjame escapar. Moliner no va voler perdre l’ocasió i va agrair als assistents la seva passió tocant Que nos sigan las luces, tema que va escriure per l’Alfred García com a candidat a Eurovisió 2018 i que s’ha convertit en tot un himne. Va ser d’una manera molt íntima: ell al piano cantant-la amb el públic. L’emoció el va portar a gaudir del a cappella dels assistents sense intervenir-hi. I no van acabar aquí les sorpreses ja que, rememorant temps de principiants, quan ell i la seva banda tocaven als bars fent versions de grans de la música, va voler obsequiar amb una versió a l’estil Moliner de Vi de Pablo López, que va acabar d’embogir a un públic totalment entregat.

Carlos Sadness i la seva aparent tranquil·litat van canviar l’ambient del Poble Espanyol. Tercer concert i moviment d’espectadors, els enamorats del músic català aconseguien avançar files davant dels més desconeixedors del seu treball. Deixant de banda algun problema de so per escoltar bé la veu de Sadness, no es pot deixar escapar la sensibilitat amb què el cantautor pujava a l’escenari a compartir amb el públic els temes més coneguts de la seva discografia. Vestits del s. XVI, com ells deien, i fent passar més calor als assistents mentre els veiem amb les americanes de mànigues llargues, va començar l’espectacle tropical. Amb delicadesa i alhora passió, va anar desgranant alguns dels temes més cabdals de la seva carrera juntament amb els del seu últim treball. Així vam poder gaudir en directe de l’Amor Papaya, Te quiero un poco o Física moderna (Tipos de luz, 2018), Isla morenita – una de les darreres cançons que ha publicat-, o Perseide i Que electricidad (La idea salvaje, 2015), aquesta darrera molt esperada i corejada pel públic. De fet, amb aquesta va acabar un concert marcar pel bon ambient creat entre l’escenari i els espectadors.

Alfred García va ser l’encarregat de tancar el Share festival d’aquesta edició i, de fet, era un dels artistes més esperats de la segona jornada. Prova d’això, és que l’ambient calorós i de “romàntica humitat de Barcelona”, com ell la descriu, es va fer més palès a mesura que s’acostava l’inici del seu concert i cada vegada hi havia més gent ajuntant-se davant l’escenari. El del pratenc era, potser, el concert més especial per ell i els seus seguidor, ja que l’any passat, en la primera edició del Share és on va començar el 1016 is coming Tour, que li serviria a García per mostrar les seves cançons al públic abans de tancar-se a enregistrar el seu primer disc després de sortir de l’acadèmia d’OT. Una evolució exponencial d’un any a l’altre és el que vam poder comprovar els que vam ser-hi als dos concerts. No només en la posada en escena –quin treball tan exhaustiu i pensat hi ha darrera l’escenografia!- sinó també en la manera de trepitjar l’escenari de l’Alfred i els seus músics. En aquell primer Share els nervis carregaven l’ambient i, tot i ser un bon concert, hi havia força coses a millorar. I sembla que García ho ha tingut molt clar en aquests sis mesos de gira que porta. No ha parat de treballar i perfilar allò que s’havia de retocar i, com va prometre en el seu dia, cap concert ha sigut igual en aquesta gira (Secret show, Barts i Share a Barcelona, cap igual).

Com a cap de cartell va complir totes les expectatives i va captar a més d’un nou seguidor. L’espectacle va començar amb un dels moments més íntims que té el seu disc, La Ciudad (la meva debilitat). Va ser el tema encarregat a piano i veu de donar el tret de sortida a 75 minuts de música. Un petit moment de tranquil·litat, per obrir la porta al terrabastall d’emocions i rock que arribarien a continuació. 1016, que dóna nom al seu disc, va contribuir a aixecar els ànims del públic que va cantar com si no hi hagués demà la gran majoria de temes del seu disc, amb un especial èmfasi amb De la Tierra hasta Marte –el seu primer senzill-, Volver a empezar –“ara varu teia” ja és un crit de guerra-, Sevilla o Lo que puedo dar. També van haver-hi moments de connexió més espiritual, podríem dir. Va passar amb Wonder, el seu segon senzill, o Barcelona, que no podia deixar-la oblidada.

Com ell va anar repetint durant la promoció del festival, la jornada de dissabte era més aviat una trobada entre amics i per això va convidar als seus companys a pujar a l’escenari. Van compartir temes emblemàtics i un d’ells va ser, evidentment, Que nos sigan las luces amb Nil Moliner, amb el qual es va comprovar una vegada més que el dia que es van conèixer alguna cosa els va lligar per sempre. Carlos Sadness va pujar per tocar el duet que comparteixen al disc, però en comptes de fer-ho en la versió original, com a blues, García es va deixar influir i van fer gaudir al públic amb la visió tropical de No cuentes conmigo. No puc obviar el fet que una de les col·laboracions que més s’esperava era la de Rayden i Alfred. Van mostrar el tros d’una cançó conjunta al primer concert del 1016 Tour a Madrid i, dissabte, van premiar als fans amb Comunicado oficial acabada. Encara no se sap si arribarà a estar produïda o quedarà com un bon record del directe, però esperem que estiguin quadrant agendes per entrar a l’estudi per enregistrar-la.

Música i més música. Connexions i amistat. Solidaritat i música. Tot això es va poder viure en aquesta segona edició del Share festival, del qual estic segura ja estan començant a pensar què oferirà l’any vinent.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s