Enèrgic i poderós directe

Passa menys del que hauria de passar, però quan succeeix és realment gratificant. Parlo de la connexió, l’energia i el poder de la música en directe. Quan un artista o grup ho dona tot a l’escenari és quan de veritat connecta amb el públic i aconsegueix que aquest s’impliqui amb tota l’ànima.

Aquest fet, tan inusual a vegades, es va viure a la Razzmatazz amb la presentació del nou disc de Miss Caffeina, Oh Long Johnson. Aquesta banda de rock indie alternatiu de Madrid –si és que avui dia es pot definir als artistes amb algun estil de música concret- porten treballant més d’una dècada en escenaris, sales i festivals, i ara, després de quatre àlbums d’estudi, sembla que el nou disc ha sigut la peça clau per acabar de fer l’explosió al gran públic.

El disc és una autèntica meravella, començant pel tema que dona nom al disc –la meva debilitat- passant per El gran temblor, Prende, Reina o Merlí, senzill que va servir que carta de presentació i que va entusiasmar al públic català. És una petita selecció de temes destacables per petiteses, ja que és un àlbum rodó en música, lletres i so.

Un treball tan ben elaborat a l’estudi provoca reserves en el seu trasllat al directe, però aquí la feina ha sigut excel·lent. Després d’uns teloners oblidables –bàsicament perquè no es va escoltar bé cap cançó- va arribar l’energia, les llums i l’entrega de la banda protagonista.

Tots els elements van quadrar des del primer tema, Oh Long Johnson, fins a l’últim. El públic va cantar, ballar i gaudir des del principi. Un dels moments més emotius i reivindicatius van ser quan Alberto Jiménez, cantant, va presentar Calambre, una història dedicada a aquells que assetgen a l’escola als que creuen que són inferiors a ells. Va encoratjar a tot al públic a pensar en aquella persona que li va amargar l’escola i cantar-li la cançó demostrant-li que la vida posa a cadascú al seu lloc. Va ser un moment de catarsi pel públic, que va exorcitzar els seus dimonis del passat a ritme de Miss Caffeina.

Moments memorables van haver-hi molts, com la picada d’ullet als seus seguidors més fidels recuperant temes com Mira cómo vuelo, Oh! Sana o Agua del seu anterior àlbum Detroit. Espectacular també va ser el moment en que començaven les primeres notes de la seva versió de Freed from desire de Gala i el públic arribava a l’èxtasi total.

L’èxit musical pot ser originat per unes grans cançons, bona música i un treball discogràfic cuidat, però sense un directe potent no es consolida.

Miss Caffeina sacseja, remou i emociona al públic i, això, només es pot viure en rigorós directe.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s