BCN Film Fest (III). Caos narratiu

La filla d’algú és el resultat d’un treball col·lectiu d’estudiants de l’ESCAC. En total son 11 els directors que es troben dins d’aquesta producció que deixa el regust d’allò que és: un treball de la carrera. S’intueix la intenció del film i, fins i tot, es pot arribar a connectar en algun moment amb la trama, però al final no deixa res més que una sensació de taller d’aprenentatge i d’història mal realitzada.

Començo per la història: una advocada de classe alta (Aina Clotet) que està embarassada descobreix el dia d’un judici important, que el seu pare ha desaparegut. Bé, més aviat, ha fugit. En la recerca d’on és el seu pare i què ha passat, descobreix un home que no coneixia i que no s’assembla gens a la imatge idíl·lica que tenia del seu progenitor. Durant la investigació de les causes i la localització d’ell, la protagonista té un viatge tortuós, a vegades per l’embaràs, a vegades per les relacions familiars, socials i laborals que té al seu voltant.

Tot i que la premissa de la cinta sembla un thriller amb un final sorprenent i conclusiu, no ho és, acaba sent més aviat una introspecció per la vida “perfecte” que tenia la protagonista al seu cap. Un viatge que no queda clar com acaba i, al final, l’espectador es queda mirant a la pantalla intentant entendre què li han volgut mostrar en els últims 70 minuts de metratge. I no és una incertesa que doni peu a una reflexió personal de què ha sentit o li ha pogut semblar el que s’hi explica, sinó que és una sensació de pèrdua de temps on ningú ha sabut què estava explicant.

Aina Clotet m’encanta i, de fet, és de les poques coses que se salven d’aquest film. Ella que s’aboca al seu paper -que encara intento descobrir cap a on va- ens posa la tensió i el desconcert que qualsevol pel·lícula trepidant d’investigació ha de tenir, però el context no l’ajuda a salvar els mobles. La resta de personatges queden en l’aire d’una manera supèrflua, sense deixar clar perquè interactuen amb la protagonista i quin és el seu paper en tot plegat. En alguns casos s’apunten algun bagatge que podria explicar la situació actual -com la del germà molest amb la família o la mare maltractada-, però es queda tot en una superficialitat frustrant.

Que el rodatge abusi de la càmera subjectiva enganxada al clatell de Clotet i que hi hagi nombrosos fallades de continuïtat en les escenes (objectes que canvien de posició i de color, per exemple) distreuen a l’espectador de la història, creant una sensació de caos genèric.

La fotografia del film potser és uns dels elements tècnics que més cuidats estan, juntament amb el so, però queden deslluïts per la resta d’errors.

En definitiva, una història que compta amb un argument que al principi crea interès i que compta amb l’atractiu de Clotet com a protagonista, però que es queda a mig gas, sense un desenvolupament i evolució clars i adequats.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s