Americana (VII). Riure patètic

Aubrey Plaza, Jemaine Clement i Craig Robinson. Partint d’això, que es podia esperar de An evening with Beverly Luff Linn? Doncs una cinta estranya, extrema, absurda i molt divertida.

Lulu és una noia enmig d’un matrimoni insatisfactori a qui se li remou la realitat quan torna a la seva vida un home del seu passat. Es tracta de Beverly Luff Linn, per qui farà tot el possible per tornar a veure. Fins i tot, aconseguirà que un “sicari” l’acompanyi i la protegeixi fins que ho aconsegueixi. I mentre la Lulu té un objectiu, el seu marit en té un altre: aconseguir que torni a casa amb l’ajuda dels treballadors de la cafeteria que regenta.

Els caràcters i personalitats de cada personatge sembla que competeixin amb els altres per arribar a l’absurditat absoluta. Actuant de maneres barroeres i extremes en molts casos, el seu caos aconsegueix arrodonir un repartiment d’actors de comèdia increïbles.

Veure a Plaza a la pantalla és sempre un plaer, com també poder comprovar la seva capacitat per donar vida a les personalitats per rocambolesques sense perdre el focus i la intensitat necessària. És una actriu a qui els papers convencionals no li aporten la genialitat a la qual pot arribar gràcies a personatges estrafolaris i fora del comú.

Clement fa un pas més en el patetisme il·lustrat que sembla que estigui modelat al voltant de la seva persona, personatge que acaba robant el cor amb la seva miserable vida. Robinson, per la seva part, en té prou amb la seva presència i amb una escena compartida amb Matt Berry –que no desvetllaré- però que ha marcat un abans i un després a la seva carrera de ben segur.

La gran sorpresa és Emile Hirsch, que sembla que cada vegada es troba més còmode amb pel·lícules arriscades. Aquí fa de marit de la Lulu i ens creiem la seva estupidesa des del primer minut. Una gran ovació per a la seva interpretació.

Estructurada al voltant del misteri de Beverly Luff Linn, aquesta comèdia –a vegades una mica dramàtica- és un seqüència de moments absurds i inversemblants que acaben guanyant a l’espectador, a cavall entre la riallada i la vergonya aliena que ens provoca.

Gran encert tota la banda sonora i, molt especialment, els moments musicals que marquen aquesta cinta.

Es tracta d’un film d’extrems, pot agradar o el pots detestar, però és una opció més que recomanable per a aquells que els hi agrada arriscar i tenen la ment oberta a qualsevol tipus de proposta.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s