Americana (VI). Futur marcat

La categoria Docs de l’Americana, tot i que als escèptics pugui tirar una mica enrere per allò del poc atractiu de la paraula “documental”, és una de les més esperades per mi en cada edició. En la programació sempre descobrim joies amagades, històries aparentment petites que aclaparen a l’espectador per la seva universalitat.

Minding the gap és, sens dubte, una de les grans propostes d’aquesta edició del festival indie barceloní. Bing Liu és el director i protagonista d’aquesta peça tan interessant. Liu feia com molts adolescents a la seva edat quan sortia amb els seus amics: anar a patinar amb el seu skate. Un dia va decidir gravar amb una càmera als seus amics mentre patinaven. Al poc temps, i ja amb força material, va decidir que també els hi faria petites entrevistes per saber com se sentien i com estaven. Amb el pas dels anys va continuar enregistrar-los, però ja no només quan patinaven, sinó també quan quedaven a casa d’algú, quan anaven a treballar o els acompanyava a casa. Durant tots aquests anys ha anat recopilant les seves vivències i els seus pensaments, explicat en primera persona. També els del propi Liu.

Aquest enregistrament de moments compartits s’ha convertit en la mostra d’una generació marcada per la violència domèstica i de gènere.

Liu té l’habilitat d’anar desgranant a poc a poc l’objectiu real del muntatge d’aquest documental, que no és altre que exposar com la violència en el sí de la família dels seus amics, i la seva pròpia, els hi ha marcat la seva vida. Com els ha influït en les decisions que han pres i les actituds que han pres davant el seu present i futur. Així, també se’ns va mostrant, com la seva passió pel patinatge era directament proporcional a la necessitat d’escapar de casa i la seva situació familiar. Veiem, doncs, al llarg dels 10 anys de gravació, com en les èpoques de més patinatge les circumstàncies familiars són més dures o problemàtiques i com, en èpoques de tranquil·litat, el patinatge passa a ser una activitat més a compartir amb els seus amics. Queda clar que patinar s’ha convertit, al llarg d’aquesta dècada, en la via d’escapament de la seva realitat.

S’agraeix que l’evolució dels personatges que surten al documental concordi també amb l’habilitat de Liu per fer preguntes i anar més enllà del patinatge i els seus moments divertits, per aprofundir en les preocupacions de cadascú. D’aquesta manera, també veiem la seva evolució, no només com a realitzador, sinó també com a part d’aquesta mateixa història. Perquè ell, al final, també explicar la seva.

La naturalitat amb què els propis subjectes de la narració van exposant les seves vivències i inquietuds, s’acompanya amb la mescla d’imatges més artesanals i d’altres més elaborades tecnològicament.

Com en totes les històries, l’espectador acaba empatitzant més o menys amb segons quins personatges, i Liu juga molt bé amb l’estructura i el muntatge per canviar, en més d’un moment, la nostra lleialtat envers un personatge.

A excepció d’algun moment en què la música treu protagonisme a la narració, de la qual s’abusa per augmentar el dramatisme de la història – la qual ja en té el suficient sense necessitat d’artificis-, aquesta cinta ens mostra una realitat patent a totes les societats: com la violència influeix en el nostre futur. En aquesta ocasió passa als EEUU, però es pot traslladar també al costat de casa nostra.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s