Americana (V). Mirada commovedora

La infància és una època que pot marcar el futur de qualsevol persona. Ningú pot triar on neix ni amb quina família creix i es fa adult/a. El moment més decisiu en la formació de la identitat d’una persona és la adolescència o la pre-adolescència, en aquest moment es marquen a foc rogent sentiments, emocions i actituds que queden gravats a l’ADN del teu caràcter i la teva personalitat.

We the animals explica, a través del ulls d’un nen –el protagonista- el canvi de percepció en la mirada de la innocent infància a la realitat pre-adulta. Jonah (Evan Rosado) és el protagonista i narrador d’aquesta història aparentment idíl·lica a l’inici de la cinta, amb una família feliç formada pels pares i els seus tres fills (ell és el menor dels germans), però que a poc a poc va descobrint els secrets i les misèries que l’envolten. En aquest marc, es mostra com s’engendra un clima de violència entre la parella, que acaba afectant i transmetent-se als seus fills, entre ells i envers als seus pares. Jonah, amb una sensibilitat diferents als seus germans, es troba enmig d’aquest clima, al mateix temps que comença a definir-se com a persona i a descobrir-se a sí mateix. La seva via per entendre el seu jo i poder respirar, la seva vàlvula d’escapament, es troba en una llibreta que amaga gelosament al somier del seu llit, on escriu i dibuixa tots els seus pensaments, traslladant patiment, dubtes i il·lusions al paper.

La història està narrada delicadament, amb una sensibilitat exquisida que es mostra en la manera com Jonah veu el seu entorn. La fotografia cuida cada detall de l’escena que es mostra en pantalla, ajustant a la narració una imatge bucòlica i somiadora quan descobrim les il·lusions del protagonista, i també mostrant una imatge ruda i seca en els moments de més dramatisme. El muntatge de les imatges acompanya a la narració que Rosado interpreta d’una manera excel·lent.

Aquest jove protagonista aconsegueix atrapar a l’espectador en la seva mirada blava, en els seus petits moviment tant significatius i en la seva actitud davant les diferents situacions que ha de viure. Rosado és una perla que s’ha de cuidar si vol continuar en el món de la interpretació.

La posada en escena, la música i les animacions elaborades per traspassar les pàgines de la llibreta de Jonah, acaben d’arrodonir un text intens, dramàtic, però a l’hora esperançador d’una història commovedora com aquesta.

En algun moment abromada, d’altres enfadada o il·lusionada, m’he endinsat en el món d’en Jonah des del primer moment i fins que ha tocat, per última vegada, el seu quadern.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s