Americana (III). Ja ho he vist, però no amb l’Elisabeth Moss

De documentals de l’arribada al èxit, baixada als inferns i el ressorgiment de rock stars n’hem vist molts, els hem seguit -en format ficció i no ficció- pel seu periple per aconseguir l’èxit en el món de la música i com tot el que van obtenir se’n va anar en orris quan es van perdre pel camí –per les drogues, l’alcohol o les males decisions- fins que, o van acabar morts, o van aconseguir ressorgir de les seves cendres.

La història de Her smell no dista gaire d’aquesta premissa, de fet, el propi director explica que la trama té com a inspiració la vida d’artistes coneguts com Kurt Cobain o Courtney Love. Això ja ho diu gairebé tot. D’aquesta cinta segurament el que menys ens interessa és un argument, que ja hem vist milers de vegades en diferents formats. La veritable raó per la qual veure aquesta pel·lícula és la construcció dels personatges i els intèrprets que hi ha al darrera.

Rodada estil documental, amb plànols en constant moviment, curts i de detall, amb un caos volgut en la manera de filmar, separa clarament el present (format 16:9) del passat (format 3:4) del grup Something She, formació punk de tres amigues, les quals l’ascens a l’èxit les porta a conèixer el món de les drogues i l’ego per acabar destruint tot allò que havien construït amb il·lusió.

Elisabeth Moss encapçala el repartiment com a Becky Something, la líder i estrella indiscutible de la banda, que a més de pujar-li l’egocentrisme amb l’èxit, l’alcohol i les drogues no l’han ajudat gaire a estar a l’alçada del què demanava la indústria musical. Pel camí, a més, ha tingut una filla amb un membre de l’equip, als quals va abandonar per seguir a l’èxit desmesurat i les festes continues entre concert i concert. Un personatge egoista que fa mal a tots aquells a qui estima i l’estimen, que no mesura els seus actes i que sembla que busca l’autodestrucció amb cada acció que realitza.

És increïble la capacitat de metamorfosi de Moss en cada paper que fa, aquí explora els límits del personatge en cada escena, cada vegada més explosiva, més perduda, més intensa, més descontrolada, fins que no pot més i para, per presentar-se aturada, calmada. L’evolució del personatge es veu en la mirada de Moss, en cada moviment, cada gest i en la recerca de la resposta a una pregunta molt senzilla: qui és Becky Something?

Agyness Deyn acompanya a Moss en aquest viatge com a Mari, una de les integrats de la banda i companya de festes amb estupefaents. El seu personatge practica un estoïcisme impressionant amb cada sortida de to de la protagonista, fins que no pot més i explota. Aquí és on realment veiem la intensitat de Deyn en les seves paraules i, sobretot, en els seus silencis remarcats amb una mirada dura i acusadora.

La resta del repartiment és tota una mostra de talent artístic: Dan Stevens, Gayle Rankin, Eric Stoltz, Virginia Madsen, Cara Delevingne, Ashley Benson, Dylan Gelula i Amber Heard, entre altres.

Tota aquesta explosió interpretativa està ben embolcallada amb una filmació estudiada, il·luminada amb tonalitats que emfatitzen i puntualitzen cada moment d’intensitat de la trama i la seva protagonista. I la música, evidentment, és un element clau en tota aquesta cinta, especialment emotiu el moment en què Elisabeth Moss interpreta Heaven de Bryan Adams, un dels millors de tot el film.

Així doncs, sobre una història ja escrita i gens innovadora, es construeix una pel·lícula marcada indiscutiblement per uns personatges i unes interpretacions dignes d’elogis.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s