Especial i íntim

Alfred García comença el seu 1016 Tour el proper 28 de febrer a Madrid. Abans però, ha volgut deixar clar que no oblida els seus inicis en el món de la música –ni tampoc a qui hi havia llavors-. Per això, quinze dies abans de començar la voràgine que seran els propers mesos de concerts (amb gairebé totes les entrades venudes i amb noves dates i llocs per confirmar), ha volgut fer un regal als seus incondicionals i a uns quants seguidors afortunats amb un Secret Show a la sala Sidecar de Barcelona.

La veritat és que, més que això, va ser una festa musical, plena de ganes, il·lusió, felicitat, amistat i amor. L’energia projectada entre el músic, la seva banda i el públic present va ser brutal, compartint un moment especial. Una servidora va aconseguir una d’aquestes entrades – del total de 200-, que en només 10 minuts a la venda es van esgotar. No va ser cap sorpresa després dels sold outs a la Sala Barts.

A les 8 del matí d’un dijous qualsevol ja hi havia gent fent cua a les portes de la sala. Dues hores abans de començar, més de la meitat de la capacitat de la sala ja esperava per entrar. I uns vint minuts després de l’hora anunciada, començava la festa.

1016 té la particularitat que és un disc produït d’una manera artesanal, gairebé amb tot, música i veus, en directe. Aquesta és una de les característiques que donen més personalitat a l’àlbum, produït pel mateix Alfred García, i que s’allunya de la música massa produïda, retocada i modelada. Si us agrada com sona el disc, encara us agradarà més com sona en directe. Els arranjaments estan fets amb molta cura, potenciant tots els temes a un nivell més elevat. I és que la gràcia de pagar una entrada per un concert és que tot el que escoltis i visquis allà sigui millor que el disc d’una manera exponencial.

La festa va començar amb Que nos sigan las luces, l’himne per excel·lència de García des que va sortir d’Operación Triunfo. Una cançó que ha fet vibrar molts estadis i que va fer embogir, només començar, a tot el públic de la sala Sidecar. Recordant els seus inicis en aquesta sala, 3 anys abans, va donar pas a un dels temes que més agrada al públic: Volver a empezar. Una cançó que projecta força, ganes i un crit de guerra que el públic, i el propi Alfred, van cridar com si els hi anés la vida: “Ara varu teia”. (Serà aquest el proper single?)

“Tu cara entre mil sombras en Sidecar” és un dels versos de Londres, la cançó que ens va fer conèixer a l’Alfred compositor dins de l’acadèmia d’OT. I cantar-la en aquesta mítica sala era obligat i es notava que li feia especial il·lusió al músic, com també al públic que s’hi va entregar totalment. Es tancava el cicle.

Era un rumor més que estès que en aquesta “festa” hi hauria convidats especials. La primera persona en pujar a l’escenari a compartir banda i públic va ser Natalia Lacunza (OT2018) que va acompanyar-lo durant la seva interpretació de Por si te hace falta –precisament un tema escrit i dedicat pels seus companys d’edició del programa-. Una interpretació maca, emocional, però que no va brillar tant com s’esperava. Potser els nervis van fer que Lacunza no destaqués tan com s’esperava, però tampoc feia falta.

Totes les col·laboracions que García té al disc son molt destacables, però hi havia una que feia especial il·lusió veure en aquest Secret show i va superar totes les expectatives. Carlos Sadness pujava a l’escenari per cantar No cuentes conmigo, un blues molt allunyat de l’estil del cantautor, però que s’ha convertit en una de les meravelles de l’àlbum 1016. Complicitat, estimació i amor per la música és el que van transmetre durant el seu duet. Sadness va demostrar, una vegada més, la seva aposta pel jove músic.

Quan semblava que la festa arribava al seu final, massa aviat pel públic, evidentment, la banda va desaparèixer i va baixar a mesclar-se amb el públic. Va interactuar i, amb l’ajuda de Pol Àlvarez, el seu pianista, va començar a cantar enmig dels seus fans Et vull veure una cançó amb molt de significat que va interpretar molt dolçament. No content amb fer les delícies d’aquells que eren al seu voltant, va enllaçar aquest tema amb Vete de mí  i Amar per los dois, dos cançons interpretades a OT i que van significar molt per ell. El final de la cançó de Salvador Sobral el va compartir amb els presents a capella, sense micròfon i visiblement emocionat.

I la traca final va arribar amb Let me go, el tema més llarg de l’àlbum però, realment, el que es fa més curt. Si al disc ja m’agradava, en directe és tota una experiència. A l’espera que puguem veure la col·laboració original, amb Santi Balmes, en algun concert –i així arribar al nirvana musical-, tota la sala la va gaudir com el que és: un alliberament de tot. Es va ballar, cantar i aplaudir a rabiar el solo de guitarra de Marc Quintillá.

Va ser una festa íntima, emocional i passional que va deixar amb ganes de més als presents – i també a aquells que la van seguir a través de les xarxes socials-.  A finals de mes comença la gira i llavors sabrem, realment, què ha preparat Alfred García pel seu 1016 Tour. S’espera, com no podria ser d’una altra manera, que no deixi indiferent a ningú. A Barcelona torna, si no hi ha cap sorpresa, el mes d’abril. L’esperarem.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s