Petit gran plaer

Els gelats. Les guerres d’aigua. La veu de Ray Charles. Per vosaltres, aquestes són “coses” que posaríeu a la vostra llista de coses excepcionals? Hi serien o posaríeu d’altres? Com de llarga seria la vostra llista? Perquè cadascú té els seus plaers, petits o grans, amb els quals seríem feliços si els poguéssim gaudir, ni que fos una vegada més.

Aquestes tres proposades, per exemple, són algunes de les que es poden trobar a la llista d’en Pau, el protagonista d’aquesta història. Una llista que va començar a fer als 7 anys, arran d’una situació familiar difícil de pair. Una manera d’afrontar la vida. Una llista que va anar creixent i creixent al llarg de la seva vida. Sixto Paz ens proposa un text amè, divertit, emotiu, a vegades trist, que aposta per la implicació de l’espectador en tot moment. Des que entres a la sala i seus a la butaca, fins el moment en què surts per la porta i has d’afegir la teva “cosa excepcional”.

Pau Roca, és el mestre de cerimònies, el protagonista d’aquesta història i el nexe directe amb cada espectador. Et fa emocionar, riure a cor què vols i també reflexionar. Perquè al final, el text ens convida a fer això, pensar en allò que realment volem i necessitem a la nostra vida. I no ho fa en forma de llibre d’autoajuda o de teràpia grupal, sinó que ho va mostrant, a poc a poc, a través de la història del protagonista. De les seves vivències, dels seus sentiments i, sobretot, de les seves pors i els seus dubtes. La seva interpretació no podria ser més real, més versemblant. Cada paraula és seva, cada reflexió en veu alta, cada pensament.

Text i història arriscada, valenta i diferent, que animen al públic a provar diferents maneres de gaudir i sentir un espectacle. L’espectador forma part de la història, creant personatges, ajudant a l’intèrpret a explicar la seva vida, introduint-se i participant en l’obra.

La posada en escena és simple, de fet, molts dels objectes que s’utilitzen provenen del propi espectador, donant lloc a situacions còmiques, divertides i surrealistes a vegades.

Si una cosa no es pot obviar d’aquesta representació és la música escollida per a fer de banda sonora. Però quina delícia! Ray Charles, Nina Simone, Frank Sinatra… increïble. Només queda que la productora faci un favor als espectadors i pengin aquesta meravella de playlist a alguna plataforma per gaudir-la a casa, recordant els vinils i la seva exquisidesa.

I és que les coses excepcionals, al final, són aquelles petites coses que provoquen un plaer immens gaudint-les en un moment determinat. I aquesta obra és una d’elles.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s