Perduts, trencats… tot a ritme de blues

Partim del fet que si un text ha estat escollit per la companyia La Brutal, vol dir que senzill i fàcil no serà. Ens proporcionaran una història intensa, amb diferents matisos, gens superficial i amb un rerefons reflexiu i d’autocrítica d’un mateix i/o de la societat.

Blues, que es pot veure a la Sala Beckett, no es queda enrere. Amb un tiroteig com a punt de partida, en el qual mor un immigrant abatut per la policia acusat de voler cometre un atac terrorista, coneixem a una família formada per personatges trencats, marcats a foc pel seu passat, el seu present i el seu futur incert. Una adolescent que necessita saber els seus orígens en un món cada vegada més racista. Una mare, amb una posició de poder, que es refugia a la feina per omplir el buit afectiu que li provoquen alguns traumes de la seva infantesa. Un avi, amb una joventut plena, que ho va viure tot i que, per tant, aprofita la seva experiència per donar lliçons a tothom que se li posa per davant, filla i neta incloses.

El que comença sent una història familiar, de traumes i malentesos, amb diferències de caràcter i voluntat escassa de suportar-se els uns als altres, acabant convertint-se en una mostra de personatges malmesos pel desconeixement, les seves experiències o la falta de seguretat en la seva vida. Són personatges que sobreviuen, que tiren endavant peti qui peti.

El text és punyent i escodrinya la personalitat de cada personatge al detall, mostrant les seves carències i voluntats a poc a poc, a mesura que va avançant la trama.

Una vegada més, la part audiovisual/musical és un gran encert. Contextualitza i deixa respirar les escenes, els moments àlgids de cada enfrontament dialèctic.

Cal destacar la interpretació d’Esmeralda Colette i Xicu Masó, neta i avi, que ens transporten a la seva realitat amb cada paraula que intercanvien. Gemma Brió (mare) i Eduard Buch (parella de la mare), queden eclipsats pels altres dos personatges i, en alguns moments, la seva interpretació es nota forçada i, a vegades, sobreactuada.

Perduts, trencats, desil·lusionats o traumatitzats, els personatges de Blues exposen els seus sentiments, la seva realitat, en una època en què la societat està més perduda que mai.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s