BCN Film Fest (II): revolució i diversió

Setmana Santa a Ronda (Málaga). El dia abans de la sortida de la processó, una de les confraries viu un dia d’eleccions per escollir el nou president o, per primera vegada a la història, la nova presidenta. I és que Mi querida cofradía, la nova pel·lícula de la directora Marta Díaz López, ens endinsa en aquest món. Concretament, ens posa a seguir els passos de Carmen, una malaguenya que, després de mitja vida dedicant el seu temps a la confraria pot aconseguir el seu somni de ser-ne la presidenta. Però això no passa, i és un nouvingut l’escollit. És un home i, amb això, es resumeix tot. López posa la mirada en aquest món, les seves tradicions i les seves “injustícies”, mentre ens fa passar una bona estona al costat d’actrius que són la veritable ànima d’aquest film.

Després de triomfar al Festival de Màlaga, Mi querida cofradía s’ha estrenat a Catalunya en el marc del BCN Film Festival, dins la secció Cinema amb gràcia, i no podria tenir un lloc més adient per projectar-se. Durant 90 minuts, aquest film aconsegueix evadir-nos del nostre dia a dia amb una comicitat potser no gaire original, però sí efectiva. Diverteix molt a l’espectador i mostra aquesta part reivindicativa i lluitadora de les dones en cercles tant tancats i arrelats a les tradicions com el religiós.

El veritable encert d’aquesta producció son les seves protagonistes, les actrius que donen vida a Carmen, la seva filla i la seva veïna. Gloria Muñoz assumeix el paper de la germana de la confraria amb una solemnitat inquietant, especialment a l’inici de la pel·lícula, just abans d’entrar en el disbarat i la comèdia pura. I es desenvolupa amb molta elegància en tots els moments delirants que viu el seu personatge. Pepa Aniorte dona vida a la filla, exagerada i histriònica, que arriba a casa la mare buscant consol perquè el seu marit passa d’ella. Aniorte ens torna a guanyar amb un personatge molt costumista, que no sorprèn però que aconsegueix transmetre tota la veracitat possible. El gran descobriment és Carmen Flores, la veïna, que al Festival de Màlaga es va fer amb el premi a millor actriu de repartiment. El seu personatge, tot i que molt típic, afegeix una frescor interessant a la pel·lícula, aportant alguns dels moments més delirants i divertits de tota la cinta.

Potser no arribarà a ser la gran comèdia de l’any, però si té molts punts a favor que la fan divertida, entretinguda i una gran proposta per anar a passar una bona estona al cinema. Revolució, reivindicació i alegria, tot en un.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s