Diversió senzilla i fresca a casa la Mirandolina

Si us agraden les comèdies d’embolics, entretingudes i molt divertides, L’hostalera és la vostra obra. Tot i que no té un argument especialment enrevessat de mentides i mitges veritats entre els diferents personatges, en la seva senzillesa i frescor radica la seva autèntica gràcia. No cal que l’argument sigui molt complicat, perquè els personatges estan construïts d’una manera molt intel·ligent. De la mateixa manera, els actors proporcionen unes interpretacions molt naturals i amenes.

Per fer cinc cèntims, la Mirandolina és el nom d’un hostal i de la seva hostalera. En aquest hostal hi conviuen diferents personatges: un empresari ric i ostentós, un marquès que viu del títol perquè no té ni un duro, un cambrer i un escriptor acabat d’arribar a l’hostal. Tots els personatges tenen un tret en comú, que admiren i estan enamorats de la Mirandolina. A excepció de l’escriptor, que es declara enemic de les dones. I és davant d’aquesta afirmació, que l’hostalera decideix conquistar a l’escriptor per baixar-li els fums i deixar-lo en evidència.

La posada en escena és fantàstica, convertint la sala de la Biblioteca de Catalunya en un gran menjador d’hostal, on els espectadors també són hostes. Senzilla i eficaç, ens transporta a Itàlia en forma i esperit. La música també és un element clau en aquesta qüestió. Música en directe, amb guitarra, saxo, piano i, fins i tot amb violí, ens traslladen a la Itàlia dels anys 60’ amb cançons, més o menys conegudes, interpretades pels mateixos personatges.

Laura Aubert, com a Mirandolina, és el pol d’atracció dels hostes i també dels espectadors. La seva alegria al rostre i a l’emoció ens endinsa en aquesta comèdia des del primer minut.  Ella, Júlia Barceló i Alba Pujol repeteixen en els seus papers en aquesta segona temporada de l’obra. En canvi, tota la plantilla masculina es renova en aquesta ocasió, amb Ernest Villegas, Oriol Guinart, Jordi Llovet i Pau Vinyals. De tots, destacar, especialment les actuacions de Llovet i Vinyals. Del primer, la seva interpretació del marquès arriba a uns nivells de perfecció impossibles d’obviar. De Vinyals, només dir que ens guanya a cada aparició, com sempre ho fa en tots els personatges als que dóna vida.

Situacions esperpèntiques, divertides i musicals fan passar una molt bona estona a l’espectador, que marxa de la Biblioteca amb un somriure a la cara i amb la sensació que la vida pot ser genial.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s