Entreteniment bàsic a l’Orient Express

Que Kenneth Branagh té un do especial per interpretar i dirigir qualsevol obra de Shakespeare és innegable. Això sí, no té tanta sort, o destresa, portant la seva visió de director en pel·lícules que no tenen res a veure amb el Bard. Ho ha demostrat últimament amb films com Cenicienta o Thor (tot i que aquesta última tenia un component de drama familiar per al qual podria haver recorregut a la seva experiència shakespeariana).

La seva última proposta és una nova adaptació d’una de les cèlebres novel·les d’Agatha Christie, Assassinat a l’Orient Express. Com acostuma a ser habitual en ell, no només dirigeix sinó que també s’ha reservat el paper d’Hèrcules Poirot, l’autèntic protagonista de les obres de Christie.

Per aquells que no tinguin en ment la novel·la o les versions de Sidney Lumet (1974) i Carl Schenkel (2001), és un cas d’assassinat de difícil resolució amb un escenari únic: un tren parat al mig del no-res a causa d’una allau de neu. Tot comença quan Poirot emprèn el viatge a bord del famós tren Orient Express per fer camí cap a Londres on ha de resoldre un assassinat. Durant el trajecte, i després que aquesta allau provoqui l’aturada del tren en mig de les muntanyes, mor un dels viatgers i, com acostuma a passar, tots els passatgers són sospitosos d’assassinat. I, com no pot ser d’una altra manera, el famós detectiu comença les seves indagacions fins que troba la solució.

En general, la pel·lícula està ben resolta i és una bona manera de passar l’estona, però tampoc aporta res que no haguéssim vist en altres versions. El que és més rellevant és l’increïble repartiment que aglutina per donar vida a tots els viatgers: Judith Dench, Michelle Pfeiffer, Daisy Ridley, Johnny Depp, Josh Gad, Derek Jacobi, Willem Dafoe, Penélope Cruz… i un llarg etcètera d’actors de primer nivell. Tots ells, en el seu paper de possibles botxins i víctimes, són el gran encert d’aquest film.

Interessant és la posada en escena i la meticulositat a l’hora de recrear l’Orient Express, tot i que a vegades s’intueixen massa els efectes visuals elaborats per ordinador. També són prou rellevants els moviments i col·locació de la càmera en alguns moments, com per exemple en l’examinació de l’escena del crim o els diferents interrogatoris.

Sobra, i de quina manera, l’excés de música dramàtica per emfatitzar els moments que es podrien definir com a tràgics o tristos – tot i que no ho acaben de ser del tot així, i, potser per això, Branagh recorre sense gaire encert a l’excés musical-.

Si no has vist mai cap versió ni has llegit la novel·la, l’entreteniment per arribar a l’assassí et farà passar una bona estona mentre acompanyes a Poirot en la seva cerca del culpable. Si ja saps el final, intenta gaudir de l’ambientació i l’embolcall de tot plegat, a més dels actors, que sí més no, sempre és un plaer veure’ls en acció.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s