Jo també he sentit “La llamada”

Plorar de riure, bon humor, amb ganes de ballar i cantar. Així és com m’he quedat després de veure La llamada l’òpera prima de Javier Calvo i Javier Ambrossi. Es tracta d’un film que arriba a les grans pantalles després de triomfar com a obra de teatre durant quatre anys a sales petites de Madrid. L’èxit i les bones crítiques d’aquest musical han aconseguit que el que va començar com una obra modesta escrita i dirigida pels “Javis”, com se’ls anomena ja, acabi convertint-se en tot un fenomen.

Els que sou reticents als musicals, que n’hi ha, no patiu que no és de les que tenen els seus personatges cantant cada vegada que parlen, però sí que té les dosis adequades de cançons i espectacle per anar avançant en la trama. Sense voler estripar-vos gaire l’argument, la història comença amb dues noies joves que assisteixen a un campament d’estiu religiós, dirigit i guiat per monges de tots els tipus. Durant aquest campament a una d’elles se li apareix un home que li canta cançons de Whitney Houston i ella està convençuda que és Déu. Aquest és el punt de partida d’una comèdia esbojarrada amb un guió elaborat de manera intel·ligent, evitant la comèdia fàcil i creant una complicitat amb l’espectador gairebé instantània.

Si a un guió intel·ligent li sumes dues actrius com Macarena Garcia i Anna Castillo, ja tens mitja batalla guanyada. Les dues guanyadores del Goya, per Blancanieves i El olivo, respectivament, es converteixen en María i Susana, a la primera se li apareix Déu i la segona… té un altre tipus de llamada. Un descobriment i creixement personal que també se’ns presenta en els personatges de les dues monges principals, Sor Milagros i Sor Bernarda, interpretades magníficament per Belén Cuesta i Gracia Olayo. Aquestes quatre actrius són l’ànima del film, és un plaer veure-les interpretant els seus personatges i descobrir la seva capacitat per cantar i ballar. S’ha de fer una menció especial a Déu, interpretat per Richard Collins-Moore. Les seves versions de Whitney Houston són en sí mateixes dignes d’escoltar-les en loop.

No us enganyo si us dic que val molt la pena anar a passar una bona estona al cine per veure-la. Espero que com jo, vosaltres també sentiu La llamada. Gaudiu-la.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s