Espectacle visual saturat de Hans Zimmer

Si espereu veure una història original i diferent com ens té acostumats Christopher Nolan, a Dunkerque no la trobareu. Bàsicament, perquè en aquesta ocasió ha volgut mostrar-nos la seva visió d’un dels episodis de la història recent. Concretament, posa el focus en l’operació Dinamo o, com es coneix més popularment, el rescat de soldats a Dunkerque després de l’ocupació de França per part de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Amb aquella operació es va aconseguir evacuar a 200.000 soldats anglesos i 100.000 francesos i belgues que havien sigut confinats a les platges de la població francesa per l’exèrcit ocupant.

La cinta de Nolan és un espectacle visual, d’això no hi ha cap dubte. Una vegada més, ens demostra que la seva tècnica cinematogràfica és precisa, acurada i ambiciosa. Sobretot, ambiciosa. Amb poc diàleg entre els seus protagonistes, Dunkerque s’explica a través de les imatges, dels moviments i la música de Hans Zimmer, de la qual s’abusa en excés.

Acostumada a que el realitzador proposi una aventura a través del concepte del temps i l’espai, real o imaginari, m’ha deixat una mica desil·lusionada el fet que utilitzi aquesta vegada el concepte d’una manera tan literal -no vull avançar res del film-. És veritat que ajuda al seu virtuosisme alhora d’entrellaçar la història i el muntatge de les imatges i, així, entramar perfectament la narració, però res més. Segurament, el fet que en aquesta ocasió el guió no sigui una història original hi té molt a veure.

L’absència gairebé de diàleg entre els personatges que intervenen en la narració –s’intercanvien algunes paraules però no hi ha cap discurs grandieloqüent- no suposa cap problema per seguir la narració i, això, és perquè l’impacte visual dels esdeveniments ho eclipsa tot. El fred, el mar, la guerra, la mort… deixen sense sentit qualsevol paraula explícita. Els gestos i, sobretot, les mirades ens expliquen el patiment, la por i, a vegades, la vergonya dels narradors de la història. La veritat és que la participació d’actors consagrats i fidels a Nolan com Cillian Murphy i Tom Hardy o noves incorporacions com Kenneth Branagh, James d’Arcy i Mark Rylance són, en algunes ocasions, molt puntuals però amb pes a la trama. Els protagonistes realment són Fionn Whitehead –primera pel·lícula-, Aneurin Barnard i Harry Styles – de professió, en principi, cantant (ex One Direction)-. El primer és el fil conductor a través del qual Nolan va narrant la història. Utilitza plans curts per enfocar una mirada que transmet por i horror.

Hi ha un element en aquest film que no podem obviar, encara que volguéssim, i és la música de Hans Zimmer. Ja ens té acostumats a compondre bandes sonores potents, que accentuen l’acció o el dramatisme de l’escena i aquí torna a demostrar que sap posar música a pel·lícules èpiques. El problema, però, és que la seva música s’escolta gairebé tot el film, no hi ha gairebé un minut de silenci o d’aprofitament dels sons de l’acció (aigua, vent, avions, fred…) excepte al final de la pel·lícula. I és una llàstima perquè la narració hagués guanyat molt en veracitat.

Amb Dunkerque l’espectacle cinematogràfic està assegurat – segurament amb 70mm es deu apreciar encara més-, però no arriba més enllà. No es convertirà en una de les grans pel·lícules del realitzador anglès per a aquells que de Nolan esperem noves històries trencadores i que marquin un abans i un després en la nostra experiència cinematogràfica. Desitjo que després d’aquesta aventura bèl·lica s’amagui al cap del director un guió especial que em torni a fer emocionar, com ho va fer amb Memento, El truco final, Origen i, fins i tot, Batman begins.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s