Alegria, música i estiu!

Per a tots aquells que cada any passem per taquilla, el Cruïlla és el tret de sortida de l’estiu. Així, com ho llegiu. El bon temps arriba al juny o al juliol, depèn del canvi climàtic (que sí que existeix!), però a molts això no els ajuda a pensar que tenen les vacances a tocar, perquè segurament no les tenen. Però arriba el juliol i sabem que hi haurà un cap de setmana ple de música i bon rotllo, perquè així es caracteritza aquest festival. El gran encert d’aquest esdeveniment és que, com diu el seu nom, el Fòrum de Barcelona es converteix en una cruïlla on s’entrellacen diferents estils de música, vinguts d’arreu del món i a on l’únic important és descobrir i gaudir de tot allò que veiem a dalt dels escenaris.

Per mi, aquest festival és una oportunitat per veure grans estrelles internacionals les quals no veuria segurament en un concert en solitari (Jamiroquai, Pet Shop Boys), però sobretot és una finestra al descobriment musical. I aquest any el cartell ens ha deixat més d’una sorpresa. Bé, com cada any. Dir quins han set els millors concerts del festival seria agosarat i de mal fer, perquè és impossible veure’ls tots i gaudir-los com es mereixen. Això sí, no puc deixar de destacar-ne alguns. La tria és totalment egoista.

Parov Stelar: la gran sorpresa.

A l’escenari rei del Cruïlla (Estrella Damm) hi van passar els Two Door Cinema Club, Jamiroquai i Pet Shop Boys, però cap va tenir tant de públic com Parov Stelar. L’escenari Time Out va quedar petit, tant que el públic omplia les grades i arribava fins a l’escenari de Ràdio 3 gairebé, l’altre punta de la part baixa del fòrum. Uns espectadors que van sucumbir a la música electro swing (si la volem definir així) i no van (vam) parar de ballar en l’hora i mitja de concert. Energia, molt de ritme i ganes de passar-s’ho bé, tot això transmetien i es va anar propagant per tots aquells que érem allà.

Two Doors Cinema Club: el primer punch del festival

Tot i que programats una mica massa d’hora, els hi faltava l’embolcall de la nit barcelonina, els Two Doors Cinema Club van ser els primers que van fer moure de veritat al públic congregat a l’escenari Estrella Damm. En la primera jornada amb sold out (gràcies, segurament, a Jamiroquai) els irlandesos van tocar pels seus fans els temes del seu darrer disc sense deixar de banda els temes més coneguts (Bad decisions, What you know, per exemple). El seu rock-indie-pop va electritzar el públic que tenia moltes ganes de música i festival.

The Lumineers: el folk tranquil corejat

Els nordamericans van portar el seu folk-rock a l’escenari Cruïlla Enamora, que estava destinat, especialment, per aquells autors que tenen com a tret distintiu, per sobre de tot, el seu treball en les lletres de les cançons. I per si ningú ho sabia, aquesta banda té més temes que l’internacional Ho Hey, i sinó només calia veure un dels moments més esperats del concert, quan van fer les delícies dels presents cantant, amb micro compartit amb el públic, el seu gran tema Ophelia.

Little Steven & The Disciples of Soul: el Boss al Cruïlla?

No era ell, però sí la seva mà dreta. I es notava. La seva presència a l’escenari demostrava que per a Little Steven aquest és el seu lloc. No vam poder obviar com ens recordava la seva música a la de Bruce Springsteen, però el toc de soul que donaven els deixebles que l’acompanyaven ens van donar una hora i mitja de bona música, amb força i contundència. Un autèntic plaer.

Txarango: enamora

Només hi ha una paraula que defineixi aquest grup i, de fet, acompanyava el nom de l’escenari a on tocava: Cruïlla Enamora. I Txarango també. Les seves cançons van omplir el fòrum amb un públic entregat que, des del primer toc de trompeta, dansaven(m) com ànimes posseïdes. No van faltar els missatges d’esperança i amor per part d’Alguer Miquel, que llançant un dard als governs que no volen acollir els refugiats que estan morint al Mediterrani, va tancar el concert cantant Compta amb mi, un dels temes més especials del segon disc de la banda (Som riu). I amb ell, tot el públic entregat i emocionat.

Potser no enteneu perquè no he parlat de Jamiroquai o de Pet Shop Boys, però sobre aquests artistes que porten dalt dels escenaris dècades en sabran parlar molt millor d’altres més qualificats. M’he deixat guiar per l’alegria i l’emoció que m’ha donat aquest any el festival. Per tant, no us equivoqueu, aquest que us he explicat és el MEU CRUÏLLA.

 

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s