Vida apassionada, narració desequilibrada

Dins de la secció oficial del Bcn Film Fest’17

No hi ha dubte que la vida de Marie Curie, reconeguda pel descobriment de dos elements de la taula periòdica (el Radi i el Poloni), és d’interès mundial. Era una investigadora que va revolucionar el món científic. Al principi, treballant colze a colze amb el seu marit Pierre Curie i després, quan aquest va morir, va lluitar per seguir treballant en la investigació científica tot i ser dona.

Marie Noelle ha volgut portar a la gran pantalla la vida de la científica, concretament el període entre els dos Premis Nobel que va rebre (1903 – 1911). Segurament el problema principal d’aquesta pel·lícula és aquest, que vol recórrer tots aquests anys amb la mirada posada en masses fronts. Té sentit que expliqui la seva vida sentimental, ja que la mort del seu marit, a qui estimava amb devoció, la va paralitzar un cert temps fins que va tornar a agafar les regnes de la investigació que portaven conjuntament. Com també va influir l’aventura que va tenir amb un col·laborador, casat. Un afer que, quan es va fer públic, va minar el seu prestigi fins al punt que van estar a punt de no atorgar-li el Nobel de Química que havia guanyat.

El problema és l’estructura del guió i el muntatge de la història. A l’inici de la pel·lícula, amb rapidesa se’ns volen mostrar molts moments de la vida del matrimoni Curie, per entendre l’amor i la passió que sentien, entre ells i per la ciència. Per posar-nos en situació. Tindria sentit, si després el ritme de la narració anés disminuint fins a trobar un equilibri per explicar-nos la lluita de després. Però la narració és desequilibrada, en alguns aspectes de la seva vida s’esplaia molt, mentre que en d’altres moments o situacions hi passa superficialment, com si no tinguessin importància. I potser no la tenen, però dóna la sensació que un cop acabat el metratge es van començar a retallar trossos per reduir-lo, de manera aleatòria, sense tenir en comptes el pes en la narració. En definitiva, no hi ha una evolució clara ni natural de la narració, amb un ritme desequilibrat que fa que aquest film que no arriba a les dues hores es faci llarg per a l’espectador.

Cal destacar, però, que la posada en escena i l’ambientació en l’època és d’una precisió mil·limetrada i això fa més creïble tot el relat. De la mateixa, Karolina Gruszka s’introdueix en la pell de Marie Curie d’una manera molt acurada, molt natural. Cada somriure, cada llàgrima, cada enrabiada, traspassa la pantalla. És ella la que dóna força a aquesta pel·lícula i per la qual val la pena veure-la.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s