Fora les cotilles. Adéu memòria de peix!

La doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. A la seva tesi doctoral De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer va reivindicar la necessitat de proporcionar una bona educació a les dones, al mateix temps que feia un al·legat contra la cotilla, aquella peça de roba que no només enclaustrava a les dones per fer-les més “femenines” sinó que també els hi perjudicava la salut, estrenyent pulmons i ventre.

Aleu va aconseguir dedicar-se a allò que més desitjava, però no sense superar tots els obstacles que se li van presentar. Des de la seva família, que no ho veia clar, fins als seus col·legues metges, que no creien que una dona es pogués dedicar a una professió que, fins a llavors, només havien pogut “suportar” els homes. Ella, les dones que la van precedir i les que van arribar després, van lluitar per fer-se un lloc a la societat i per demostrar que la igualtat ha de ser un pilar bàsic de la societat. Una lluita que encara continua.

Ara amb Barbes de balena, a El Maldà, recordem a aquesta i a altres dones que ens han precedit: mares, àvies, besàvies, rebesàvies… mentre s’encoratja a totes aquelles que han d’arribar. Anna Maria Ricart ens presenta un text molt elaborat, a partir de vivències i textos de l’època de la doctora Aleu, en què se’ns mostra que molts dels pensaments que es prodigaven al segle XIX encara avui dia algú els utilitza com a argument pejoratiu. Teatre, música i dansa s’entrellacen en aquesta obra per posar de manifest aquesta realitat a vegades amagada. Repassa el passat traslladant-lo al present perquè, sembla ser, que de memòria no en tenim o, si més no, la nostra és com la d’un peix (dura 3 segons).

Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní són les quatre actrius que, amb confiança i veritat, ens presenten aquestes dones i ens confien els records de mares i besàvies. En aquesta narrativa s’introdueixen àudios de les àvies de les protagonistes. Senyores grans que recorden la seva vida, a ciutat o a pagès, i les oportunitats que se’ls hi van oferir o denegar. Cabiró, Cuyàs, López i Romaní acaben d’arrodonir l’espectacle amb les seves veus, magnífiques, cantant les composicions de la mateixa Cabiró, que les acompanya al piano.

Delícia teatral en un espai petit i acollidor que ens anima a ser còmplices d’aquesta memòria col·lectiva. Fora les cotilles, reals i figurades. Adéu a la memòria de peix.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s