Batalla a la llar d’infants

salaroja

Una classe d’una llar d’infants, són les 7.30h del matí i cinc pares d’alumnes de l’escola es reuneixen per parlar i decidir sobre diferents activitats del curs. Per ajudar-los hi ha una mestra que, en contacte amb la directora del centre que no acaba d’arribar, intenta aconseguir que els pares es posin d’acord en els diferents aspectes a tractar. La trama, en principi, no hauria de donar gaire joc… però el dóna, i de quina manera! Més actual que mai – els pares amb nens petits s’hi sentiran identificats en molts moments- aquesta comèdia esbojarrada amb segell argentí us farà replantejar-vos moltes coses, al mateix temps que us provocarà un somriure perpetu a la cara. I és que La sala roja, que es pot veure aquests dies a La Badababoc, és un divertit reflex de la realitat. Hi trobem la mare separada que omple la seva vida sent la delegada del grup de pares i mares imposant les seves idees; uns pares que donen la raó a aquesta primera; un pare que vol canviar la manera de fer, i una mare nova al grup que entra per remoure el ciments dels què semblava un grup ben acoblat.

La companyia Victoria Hladilo travessa l’Atlàntic per portar-nos aquest èxit de l’off de Buenos Aires i que estarà pocs dies a l’espai creatiu La Badabadoc. Un text que ens planteja preguntes molt interessants: fins a quin punt els pares estan implicats amb l’educació dels seus fills? Fins a on arriba aquesta implicació? És obsessiva? Provoca inseguretat? Ansietat? Doncs com millor es pot descobrir és veient les interpretacions dels sis actors que estan en escena i que es deixen la pell perquè ens creiem totes i cadascuna de les paraules que surten per la seva boca.

Manuel Vignau, Julieta Petruchi, Daniela Rico Artigas, Victoria Marroquín, Axel Joswing i Victoria Hladilo ens fan partícips d’aquesta bogeria en què s’ha convertit el fet d’implicar-se a l’escola dels fills des del primer moment que posen els peus a la llar d’infants. Ens presenten uns personatges molt ben definits que no porten a equívocs – més enllà dels que aporten substància a la trama, clar-. Cada actor ho viu i ho transmet amb tal intensitat que l’espectador es creu en tot moment que aquells pares són reals.

L’espai és el més indicat ja que durant tota l’obra ens trobem dins d’aquesta classe de la llar d’infants. Un escenari on no hi falta cap detall: taules, cadires, cartolines, retoladors, serpentines…tot està cuidat fins a l’últim mil·límetre, i això provoca que la veracitat del text es transmeti amb qualsevol objecte i moviment dels actors.

Que riureu molt, us ho asseguro. Com també us aviso que alguns us sentireu més identificats del què voldríeu.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s