Les paraules encertades de Shakespeare

hamlet_calavera

Portar els textos de Shakespeare a l’escenari sempre és complicat. I no ho és perquè siguin pesats, durs o complexos, sinó que l’actualitat de les seves paraules -400 anys després de la seva mort- fa que a vegades alguns directors teatrals o actors facin prevaler la posada en escena per sobre del significat de les paraules.

rei lear

Així, hem pogut veure peces tan poc encertades, com el Somni d’una nit d’estiu de Joan Ollé al TNC la temporada passada, que no van saber copsar l’esperit del bard. Però, en canvi, hem vist apostes arriscades, com el musical d’Àngel Llàtzer amb els versos de Molt soroll per no res, o posades en escenes clàssiques, com el penetrant Rei Lear dirigida per Lluís Pasqual, que han traspassat a l’espectador i això s’ha traduït en localitats exhaurides en cada representació.

Dues adaptacions de les obres de Shakespeare han triomfat dues temporades seguides a les sales de teatre catalanes. Primer va ser el Rei Lear magníficament interpretat per Núria de Gispert al Teatre Lliure de Montjuïc, després va ser el torn de la bogeria del Hamlet de Pol López qui va prorrogar al Lliure, aquesta vegada però, de Gràcia. Les dues obres van exhaurir entrades en un temps rècord.

hamlet_pare

Hamlet va tancar temporada a mitjans d’abril amb un bon regust de boca. I no només pels implicats en l’obra, sinó també pels espectadors que vam poder confirmar que, una vegada més, els versos de Shakespeare són atemporals. López era Hamlet, i Hamlet era Pol López indiscutiblement. Bogeria, sensatesa, dolor, venjança i pena. Tot confluïa dalt de l’escenari. Posant l’ànima a cada declaració d’odi o de patiment, López atrapava a l’espectador i el feia partícip de cada decisió presa. De cada acció portada a terme. Pau Vinyals, en el paper d’Horacio també va brillar i destacar, com ho havia fet amb el seu paper de Puck a l’obra d’Ollé –l’únic salvable d’aquella bogeria-.

La vessant femenina de l’obra, en canvi, quedava descompensada. Tot i que Ofèlia despuntava en la seva exhibició de dolor a la segona part, Maria Rodríguez no va exposar d’una manera vehement el pes amatori i atraient que s’esperava. Rosa Renom, en el paper de Gertrudis, mare de Hamlet, quedava en segon pla eclipsada per un sempre correcte i elegant Eduard Farelo –pare i tiet de Hamlet-.

Un escenari minimalista, senzill i sobri pensat de manera exquisida per un text que només necessita ser ben expressat.

Aquest és l’any de Shakespeare i de Cervantes. El passat 23 d’abril es van complir els 400 anys de les seves morts, i encara ens queden molts mesos per endavant per gaudir de representacions en nom seu o intentat mostrar les diferents visions dels seus textos.

romeu i julieta

 

El proper clàssic del bard en pujar als escenaris, el més conegut segurament, Romeu i Julieta, s’estrena el proper 11 de maig a La Seca Espai Brossa amb Carlos Cuevas i Anna Maria Ricart com els enamorats maleïts. Una oportunitat més per comprovar que per parlar sobre l’amor, la pena, la venjança i l’odi, Shakespeare sempre va trobar les paraules adequades.

 

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s