And the Oscar (finally) goes to…

oscars_fons

Quina pel·lícula va ser la gran guanyadora dels Oscars d’aquest any? Segons com ho mirem, perquè si ha de ser per quantitat, està clar que Mad Max: Fury road va escombrar a tots aquells que dubtaven de la seva presència al gran aparador del cinema de Hollywood. Per la importància del premi? Doncs bé, s’hauria de discutir, per un fotògraf seria la categoria a millor fotografia, per un perruquer o maquillador seria la seva categoria, i així podríem anar fent.

Però bé, davant d’aquesta discussió eterna, cal dir que en una cerimònia marcada per la polèmica #OscarsSoWhite, abans, durant i després de la gala, els moments més destacats van ser l’Oscar a millor pel·lícula per Spotlight i, indiscutiblement, el més que merescut premi a Leonardo DiCaprio com a millor actor protagonista per The Revenant.

And the Oscar (finally) goes to…
Leonardo DiCaprio va complir tots els pronòstics aquesta vegada. Després de 4 nominacions, Julianne Moore va ser l’encarregada d’anunciar el guardó i, automàticament, tot el públic del Dolby Theatre de Los Angeles es va posar en peu per ovacionar un més que merescut reconeixement a un dels millors actors de l’època recent de Hollywood.

Agraït i amb un somriure a la cara, potser pensava que ahir deixava de tenir la pressió d’emportar-se el premi, va voler agrair als companys de The Revenant, a l’equip, als seus amics i a la seva família, i no va anar-se’n sense mostrar, davant de més de 30 milions d’espectadors, el seu activisme ambiental i polític, la seva preocupació pel canvi climàtic i els problemes que afecten a les poblacions més desfavorides.

Si aquest és el millor paper de DiCaprio, és discutible, segurament mirant la seva filmografia papers com els que ens va mostrar a Diamantes de sangre, Infiltrados, Shutter Island o El Lobo de Wall Street, entre molts d’altres, es mereixien molt més aquest reconeixement. Però com acostuma a passar amb l’Acadèmia de Hollywood, els premis arriben a destemps.

Premi de denúncia
Alegria compartida per tots els que creiem que Spotlight era l’única pel·lícula de les nominades que tenia dret a emportar-se l’estatueta a millor film. I és que, encara que n’hi havia de bones (no s’entén la nominació de Bridge of spies i Brooklyn), aquesta és la única que a més de tenir tots els elements d’una bona pel·lícula –actors, guió, muntatge- aporta alguna cosa a l’espectador, remou consciències i l’imaginari de la societat.

Guanyadora a millor guió original, poca gent sap que el guionista, també director de la pel·lícula, en saber de la història va fer una recerca i una investigació, parlant amb els protagonistes reals de la història, per poder escriure i plasmar al paper de la millor manera cada moviment, cada paraula, cada succés.

Durant el discurs d’agraïment, una crida al Vaticà i al Papa Francesc: lluitar contra els abusos de l’església, no girar la vista i restaurar la fe del poble.

Els esperats i les sorpreses
Com en cada cerimònia dels Oscars, hi ha moments i premis que a les porres ja tenen el seu valor segur i d’altres que fan un gir a l’últim moment.

Alguns dels esperats i confirmats, van ser el premi a millor actriu a Brie Larson per Room; el primer Oscar a Ennio Morricone per la banda sonora de The hateful eight (Hollywood li devia des de feina molts anys);  l’Oscar a la millor cançó per Writting on the walls de la darrera pel·lícula de James Bond – tot i que Lady Gaga va estar a punt de treure-li el guardó a Sam Smith-; el premi a millor pel·lícula de parla no anglesa per El hijo de Saul; i film d’animació per Inside out.

De les sorpreses destaquen, especialment els 6 Oscars tècnics a Mad Max: Fury Road, no per no merèixer-los, sinó perquè semblava que havia de ser la quota diferent dins de la gala que havia de marxar amb les mans buides. També va sorprendre l’Oscar al millor actor secundari a Mark Rylance per Bridge of spies, de fet, l’únic aspecte d’aquesta pel·lícula d’Spielberg que mereix la pena.

I entre tant premi, alguna mitja sorpresa. Premis que s’esperava que caiguessin en segons quines mans però que hi havia la sospita d’alguna sorpresa, com l’Oscar a millor actriu de repartiment per Alicia Vikander per The danish girl, millor documental a Amy o millor director a Alejandro G. Iñárritu per The revenant, entre molts d’altres.

La gala
Després de la polèmica prèvia als Oscars amb la campanya de boicot per la manca de presència d’afroamericans a les nominacions, no podia haver-se fet una cerimònia més irònica i reivindicativa. Chris Rock com a presentador ja va començar amb una introducció que llançava ganivets a tort i a dret, especialment als impulsors de la campanya #OscarsSoWhite: Will Smith, Jada Pinket-Smith i Spike Lee. I aquesta actitud no va parar en les 3 hores que va durar la gala. Gags de les pel·lícules nominades amb aspectes de crítica racial, discursos reivindicant la igualtat d’oportunitats per tots els col·lectius (negres, asiàtics, llatins, dones, gais…) i bromes que, de vegades, eren masses confuses.

I sempre hi ha lloc pels moments emotius: les llàgrimes de part del públic durant l’actuació de Lady Gaga intrepretant Til it happens to you del documental The haunting ground i les de Kate Winslet en veure al seu millor amic recollint el premi a millor actor, l’ovació a Ennio Morricone que als 87 anys recollia el seu primer Oscar i l’emotivitat de l’In memorian, que aquest any va anar acompanyat del tema Blackbird dels Beatles interpretat per Dave Grohl.

La nota negativa per tots aquells que vam veure la gala a través de Movistar+ va ser una vegada més el doblatge pèssim de la cerimònia i la manca d’opció de veure l’espectacle en versió original. Assignatura pendent encara.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s